llis -a
1.
a.
adj.
Que té una superfície tan uniforme que el tacte no hi percep la menor aspresa.
Té la pell llisa. Vull el marbre ben llis, així que poliu-lo ben polit.
b.
adj.
Desproveït d'encrespaments, relleus, desnivells, ornaments sobreïxents, etc.
Cabell, pentinat llis. Vol unes portes llises, que la fusta no estiga treballada. Una mar ben llisa. Un terreny llis.
c.
adj.
D'un sol color i tonalitat i sense fer dibuix.
Una corbata llisa de color roig.
d.
anar
(o
passar
)
llis
Lliscar bé una cosa sobre la superfície d'una altra.
e.
passar de llis
Passar sense detindre's.
f.
posar
(o
deixar
)
llis
(algú)
Pegar-li una palissa.
2.
a.
adj.
[
ant.
i
fig.
]
Fluid, fàcil, planer.
b.
adj.
[
fig.
]
Es diu de la persona planera, franca i directa.
És una dona molt llisa.
c.
de llis
Sense amagar res, de pla.
Confessar, cantar, de llis.
d.
llis i ras
Sense embuts.