llima (Diccionari)

llima 1
1. a. f. OFICIS Barra d'acer trempat emmanegada, amb solcs, dents o estries i que s'usa manualment per a desbastar, polir, etc., materials durs.
b. llima dolça OFICIS Llima d'estries molt fines.
c. llima sorda OFICIS Llima dolça que fa molt poc de soroll en treballar els metalls.
2. a. f. [ fig. ] Allò que servix per a corregir defectes, mitigar asprors, etc. Sotmetre un text a la llima dels correctors.
b. treball de llima Treball que es fa en una obra retocant-la.
3. f. METEOR. Aire molt fred que produïx una sensació dolorosa a la pell, com si la llimaren. Quina llima que fa!
4. ser una llima (o menjar com una llima ) Menjar molt, amb avidesa.

llima (Traducció Valencià-Castellà)

llima f. 1. limón ( m. ), lima, almendrilla, citrón ( m. ).
2. llima dolça lima.
3. llima sorda lima sorda.
4. ser una llima ser una lima, comer como una lima.
5. treball de llima

Segona persona singular Present Imperatiu del verb llimar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
llimar






Participi
llimat
llimada
llimats
llimades



Gerundi
llimant






INDICATIU
Present
(jo) llime
(tu) llimes
(ell/ella/vosté) llima
(nosaltres) llimem
(vosaltres) llimeu
(ells/elles/vostés) llimen

Perfet
(jo) he llimat
(tu) has llimat
(ell/ella/vosté) ha llimat
(nosaltres) hem llimat
(vosaltres) heu llimat
(ells/elles/vostés) han llimat

Passat simple
(jo) llimí
(tu) llimares
(ell/ella/vosté) llimà
(nosaltres) llimàrem
(vosaltres) llimàreu
(ells/elles/vostés) llimaren

Passat perifràstic
(jo) vaig llimar
(tu) vas (o vares) llimar
(ell/ella/vosté) va llimar
(nosaltres) vam (o vàrem) llimar
(vosaltres) vau (o vàreu) llimar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) llimar

Imperfet
(jo) llimava
(tu) llimaves
(ell/ella/vosté) llimava
(nosaltres) llimàvem
(vosaltres) llimàveu
(ells/elles/vostés) llimaven

Plusquamperfet
(jo) havia llimat
(tu) havies llimat
(ell/ella/vosté) havia llimat
(nosaltres) havíem llimat
(vosaltres) havíeu llimat
(ells/elles/vostés) havien llimat

Passat anterior
(jo) haguí llimat
(tu) hagueres llimat
(ell/ella/vosté) hagué llimat
(nosaltres) haguérem llimat
(vosaltres) haguéreu llimat
(ells/elles/vostés) hagueren llimat

Futur
(jo) llimaré
(tu) llimaràs
(ell/ella/vosté) llimarà
(nosaltres) llimarem
(vosaltres) llimareu
(ells/elles/vostés) llimaran

Futur perfet
(jo) hauré llimat
(tu) hauràs llimat
(ell/ella/vosté) haurà llimat
(nosaltres) haurem llimat
(vosaltres) haureu llimat
(ells/elles/vostés) hauran llimat

Condicional
(jo) llimaria
(tu) llimaries
(ell/ella/vosté) llimaria
(nosaltres) llimaríem
(vosaltres) llimaríeu
(ells/elles/vostés) llimarien

Condicional perfet
(jo) hauria llimat
(tu) hauries llimat
(ell/ella/vosté) hauria llimat
(nosaltres) hauríem llimat
(vosaltres) hauríeu llimat
(ells/elles/vostés) haurien llimat

SUBJUNTIU
Present
(jo) llime
(tu) llimes
(ell/ella/vosté) llime
(nosaltres) llimem
(vosaltres) llimeu
(ells/elles/vostés) llimen

Perfet
(jo) haja llimat
(tu) hages llimat
(ell/ella/vosté) haja llimat
(nosaltres) hàgem llimat
(vosaltres) hàgeu llimat
(ells/elles/vostés) hagen llimat

Imperfet
(jo) llimara
(tu) llimares
(ell/ella/vosté) llimara
(nosaltres) llimàrem
(vosaltres) llimàreu
(ells/elles/vostés) llimaren

Plusquamperfet
(jo) haguera llimat
(tu) hagueres llimat
(ell/ella/vosté) haguera llimat
(nosaltres) haguérem llimat
(vosaltres) haguéreu llimat
(ells/elles/vostés) hagueren llimat

IMPERATIU
Present

llima (tu)
llime (ell/ella/vosté)
llimem (nosaltres)
llimeu (vosaltres)
llimen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar