llenguadocià -ana
1.
a.
adj.
i
m.
i
f.
Natural del Llenguadoc.
b.
adj.
Relatiu o pertanyent al Llenguadoc, a la seua llengua o als seus habitants.
2.
m.
i
f.
Habitant del Llenguadoc.
3.
m. LING.
Dialecte de l'occità mitjà que, juntament amb el provençal, forma el grup lingüístic més conservador i menys allunyat de la llengua clàssica de l'edat mitjana.