llengua
1.
a.
f. ANAT.
Òrgan musculós dels vertebrats, revestit d'un epiteli sensorial i situat en la cavitat bucal, entre els arcs dentaris, té les estructures del gust i realitza funcions importants en la deglutició, la succió, la mastificació i l'articulació dels sons.
b.
llengua carregada
(o
bruta,
o
blanca
)
Llengua recoberta d'una capa de saburra.
c.
traure la llengua
(a algú)
Mostrar-li la llengua, projectant-la fora de la boca.
2.
a.
f.
La llengua considerada com l'agent principal de la paraula, ús de la llengua al parlar.
Deixa córrer la llengua i conta'ns-ho tot! No es va deixar res en la llengua, els va dir fins el mal de què havien de morir.
b.
afluixar la llengua
Parlar indegudament.
c.
anar a llengües de la gent
(o
de tot el món
, o
de tot el poble
, etc.)
Ser objecte de comentaris, murmuracions, generals.
d.
anar-se'n de la llengua
Dir alguna cosa que convenia callar.
e.
donar la llengua al gat
Donar-se per vençut en un joc d'endevinalles.
f.
donar llengua de
(alguna cosa)
Informar d'alguna cosa.
g.
estirar la llengua
(a algú)
Provocar-lo amb habilitat a parlar sobre coses que, d'una altra manera, callaria.
h.
ficar-se la llengua al cul
[
vulg.
]
Callar.
i.
haver menjat llengua
Expressió usada per a indicar que algú xarra molt.
Pareix que haja menjat llengua: no para de xarrar.
j.
llengua de destral
(o
d'escorpí
, o
esmolada
, o
de ganivet
, o
de serp
, o
verinosa
, etc.)
Mala llengua.
k.
llengua!
Expressió amb què es posa en dubte que un altre siga capaç de fer allò que diu, especialment com una provocació perquè ho faça.
l.
mala llengua
Propensió a la maldiença.
Sempre es clava en embolics per la seua mala llengua.
m.
mala llengua
Persona maldient, que té una mala llengua.
És una mala llengua. Segons les males llengües és un lladre.
n.
mossegar-se la llengua
Reprimir-se de no parlar.
o.
no tindre llengua
(o
haver perdut la llengua
, o
haver-se tragat la llengua
, etc.)
Expressions usades quan queda callat algú, especialment un xiquet, que hauria de respondre a una pregunta, dir alguna cosa.
Vinga, respon: que no tens llengua?
p.
no tindre pèls en la llengua
Dir les coses clarament, sense eufemismes.
q.
parlar amb llengua de plata
Solucionar algun assumpte oferint diners; encara que no necessàriament per a subornar.
El llogater ha parlat amb l'amo amb llengua de plata i ja té casa durant cinc anys.
r.
retindre la llengua
Evitar parlar massa.
s.
ser curt de llengua, però llarg de dits
Que parla poc però s'aprofita de les situacions.
t.
ser curt de llengua, però llarg d'ungles
Que calla les males intencions.
u.
ser fluix de llengua
Que diu fàcilment allò que convindria callar.
v.
tindre en la punta de la llengua
(un nom)
Estar a punt de recordar-lo i no acabar-ho d'aconseguir.
w.
tindre llengua
(a algú)
Parlar-li sense intimidar-se, sense respecte, amb irritació, etc.
x.
tindre molta llengua
(o
tindre la llengua llarga
, o
ser llarg de llengua
)
Dir, algú, més que no farà, parlar més que no deuria, no callar per desvergonyiment, irreverència, etc.
3.
f.
Informació, notícia que es dóna o es rep.
Donar llengua d'alguna cosa a algú. Tindre, haver, llengua d'alguna cosa.
4.
a.
f.
Cosa que té forma de llengua.
Una llengua de foc.
b.
llengua de glacera
GEOL.
Part de la glacera de tipus alpí que s'inicia en el circ glacial i acaba en zones a les quals la velocitat d'avançament de la llengua queda compensada per la velocitat de fusió del gel.
c.
llengua de terra
Tros de terra estret i llarg que avança endins del mar, d'un llac, etc.
5.
a.
f.
Terme que s'aplica a alguns peixos i a algunes plantes que per la seua forma tenen semblança amb una llengua d'home o d'animal.
b.
llengua de bou
(o
bovina
)
BOT.
Picornell de pi.
c.
llengua de bou
(o
bovina
)
BOT.
Bolet de la família de les hidnàcies
(Hydnum repandum),
de barret groc amb l'himeni disposat en agulles.
d.
llengua de bou
BOT.
Buglossa.
e.
llengua de ca
BOT.
Planta herbàcia biennal de la família de les boraginàcies
(Cynoglossum creticum),
de fulles lanceolades i peloses i de flors de color blau fosc.
f.
llengua de ca
BOT.
Planta herbàcia biennal de la família de les boraginàcies
(Cynoglossum officinale),
de fulles lanceolades i flors de color roig purpuri.
g.
llengua de cervo
BOT.
Falaguera de la família de les polipodiàcies
(Phyllitis scolopendrium),
de fulles enteres, lanceolades i amb sorus linears.
h.
llengua de gos
BOT.
Bossa.
i.
llengua de Sant Pau
ZOOL.
Soldat.
j.
llengua de serp
BOT.
Falaguera de la família de les ofioglossàcies
(Ophioglossum vulgatum),
d'una fulla estèril oval i d'una espiga fèrtil amb esporangis.
k.
llengua de vedella
BOT.
Llengua de bou.
6.
a.
f. LING.
Sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, propi d'una comunitat, que servix bàsicament per a la comunicació.
b.
llengua amalgamant
LING.
Llengua flectiva.
c.
llengua comuna
LING.
Llengua coneguda o suposada que ha donat origen a una família lingüística.
d.
llengua d'especialitat
LING.
Subsistema de la llengua constituït pel conjunt de mitjans lingüístics propis d'un camp de coneixement i d'experiència particular.
e.
llengua d'oc
LING.
Occità.
f.
llengua d'oïl
LING.
Denominació antiga del francés, per oposició a la llengua d'
oc
.
g.
llengua flectiva
LING.
Llengua en la qual les paraules no es poden analitzar en elements morfològics fàcilment aïllables i en la qual una mateixa categoria gramatical pot ser expressada per diferents elements.
h.
llengua flexional
LING.
Llengua flectiva.
i.
llengua formant
LING.
Llengua flectiva.
j.
llengua materna
LING.
Llengua que ha sigut apresa des de la infància, generalment en el lloc de naixença del parlant.
k.
llengua morta
LING.
Llengua que ja no té parlants.
l.
llengua oficial
LING.
Llengua exigida per un Estat en òrgans de l'administració, l'escola i altres nivells oficials d'este Estat.
m.
llengua sintètica
LING.
Llengua flectiva.
n.
llengua vernacla
LING.
Llengua pròpia d'una contrada determinada, dit especialment de la no utilitzada literàriament ni per a finalitats culturals.
o.
llengua viva
LING.
Llengua que actualment encara es parla.
p.
llengua vulgar
LING.
Llengua usada per la massa en les seues relacions ordinàries, denominada també, preferentment, llengua
col·loquial
o
conversacional
.
q.
llengües analítiques
LING.
Llengües que han perdut progressivament la flexió de les paraules i expressen les relacions sintàctiques amb paraules auxiliars (preposicions, auxiliars de perífrasis verbals, etc.).
r.
llengües anatòliques
LING.
Grup lingüístic indoeuropeu que comprenia la major part de les llengües de l'Àsia Menor.
7.
a.
do de llengües
REL.
Glossolàlia.
b.
do de llengües
Facilitat natural per a aprendre llengües.