llengua (Diccionari)

llengua
1. a. f. ANAT. Òrgan musculós dels vertebrats, revestit d'un epiteli sensorial i situat en la cavitat bucal, entre els arcs dentaris, té les estructures del gust i realitza funcions importants en la deglutició, la succió, la mastificació i l'articulació dels sons.
b. llengua carregada (o bruta, o blanca ) Llengua recoberta d'una capa de saburra.
c. traure la llengua (a algú) Mostrar-li la llengua, projectant-la fora de la boca.
2. a. f. La llengua considerada com l'agent principal de la paraula, ús de la llengua al parlar. Deixa córrer la llengua i conta'ns-ho tot! No es va deixar res en la llengua, els va dir fins el mal de què havien de morir.
b. afluixar la llengua Parlar indegudament.
c. anar a llengües de la gent (o de tot el món , o de tot el poble , etc.) Ser objecte de comentaris, murmuracions, generals.
d. anar-se'n de la llengua Dir alguna cosa que convenia callar.
e. donar la llengua al gat Donar-se per vençut en un joc d'endevinalles.
f. donar llengua de (alguna cosa) Informar d'alguna cosa.
g. estirar la llengua (a algú) Provocar-lo amb habilitat a parlar sobre coses que, d'una altra manera, callaria.
h. ficar-se la llengua al cul [ vulg. ] Callar.
i. haver menjat llengua Expressió usada per a indicar que algú xarra molt. Pareix que haja menjat llengua: no para de xarrar.
j. llengua de destral (o d'escorpí , o esmolada , o de ganivet , o de serp , o verinosa , etc.) Mala llengua.
k. llengua! Expressió amb què es posa en dubte que un altre siga capaç de fer allò que diu, especialment com una provocació perquè ho faça.
l. mala llengua Propensió a la maldiença. Sempre es clava en embolics per la seua mala llengua.
m. mala llengua Persona maldient, que té una mala llengua. És una mala llengua. Segons les males llengües és un lladre.
n. mossegar-se la llengua Reprimir-se de no parlar.
o. no tindre llengua (o haver perdut la llengua , o haver-se tragat la llengua , etc.) Expressions usades quan queda callat algú, especialment un xiquet, que hauria de respondre a una pregunta, dir alguna cosa. Vinga, respon: que no tens llengua?
p. no tindre pèls en la llengua Dir les coses clarament, sense eufemismes.
q. parlar amb llengua de plata Solucionar algun assumpte oferint diners; encara que no necessàriament per a subornar. El llogater ha parlat amb l'amo amb llengua de plata i ja té casa durant cinc anys.
r. retindre la llengua Evitar parlar massa.
s. ser curt de llengua, però llarg de dits Que parla poc però s'aprofita de les situacions.
t. ser curt de llengua, però llarg d'ungles Que calla les males intencions.
u. ser fluix de llengua Que diu fàcilment allò que convindria callar.
v. tindre en la punta de la llengua (un nom) Estar a punt de recordar-lo i no acabar-ho d'aconseguir.
w. tindre llengua (a algú) Parlar-li sense intimidar-se, sense respecte, amb irritació, etc.
x. tindre molta llengua (o tindre la llengua llarga , o ser llarg de llengua ) Dir, algú, més que no farà, parlar més que no deuria, no callar per desvergonyiment, irreverència, etc.
3. f. Informació, notícia que es dóna o es rep. Donar llengua d'alguna cosa a algú. Tindre, haver, llengua d'alguna cosa.
4. a. f. Cosa que té forma de llengua. Una llengua de foc.
b. llengua de glacera GEOL. Part de la glacera de tipus alpí que s'inicia en el circ glacial i acaba en zones a les quals la velocitat d'avançament de la llengua queda compensada per la velocitat de fusió del gel.
c. llengua de terra Tros de terra estret i llarg que avança endins del mar, d'un llac, etc.
5. a. f. Terme que s'aplica a alguns peixos i a algunes plantes que per la seua forma tenen semblança amb una llengua d'home o d'animal.
b. llengua de bou (o bovina ) BOT. Picornell de pi.
c. llengua de bou (o bovina ) BOT. Bolet de la família de les hidnàcies (Hydnum repandum), de barret groc amb l'himeni disposat en agulles.
d. llengua de bou BOT. Buglossa.
e. llengua de ca BOT. Planta herbàcia biennal de la família de les boraginàcies (Cynoglossum creticum), de fulles lanceolades i peloses i de flors de color blau fosc.
f. llengua de ca BOT. Planta herbàcia biennal de la família de les boraginàcies (Cynoglossum officinale), de fulles lanceolades i flors de color roig purpuri.
g. llengua de cervo BOT. Falaguera de la família de les polipodiàcies (Phyllitis scolopendrium), de fulles enteres, lanceolades i amb sorus linears.
h. llengua de gos BOT. Bossa.
i. llengua de Sant Pau ZOOL. Soldat.
j. llengua de serp BOT. Falaguera de la família de les ofioglossàcies (Ophioglossum vulgatum), d'una fulla estèril oval i d'una espiga fèrtil amb esporangis.
k. llengua de vedella BOT. Llengua de bou.
6. a. f. LING. Sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, propi d'una comunitat, que servix bàsicament per a la comunicació.
b. llengua amalgamant LING. Llengua flectiva.
c. llengua comuna LING. Llengua coneguda o suposada que ha donat origen a una família lingüística.
d. llengua d'especialitat LING. Subsistema de la llengua constituït pel conjunt de mitjans lingüístics propis d'un camp de coneixement i d'experiència particular.
e. llengua d'oc LING. Occità.
f. llengua d'oïl LING. Denominació antiga del francés, per oposició a la llengua d' oc .
g. llengua flectiva LING. Llengua en la qual les paraules no es poden analitzar en elements morfològics fàcilment aïllables i en la qual una mateixa categoria gramatical pot ser expressada per diferents elements.
h. llengua flexional LING. Llengua flectiva.
i. llengua formant LING. Llengua flectiva.
j. llengua materna LING. Llengua que ha sigut apresa des de la infància, generalment en el lloc de naixença del parlant.
k. llengua morta LING. Llengua que ja no té parlants.
l. llengua oficial LING. Llengua exigida per un Estat en òrgans de l'administració, l'escola i altres nivells oficials d'este Estat.
m. llengua sintètica LING. Llengua flectiva.
n. llengua vernacla LING. Llengua pròpia d'una contrada determinada, dit especialment de la no utilitzada literàriament ni per a finalitats culturals.
o. llengua viva LING. Llengua que actualment encara es parla.
p. llengua vulgar LING. Llengua usada per la massa en les seues relacions ordinàries, denominada també, preferentment, llengua col·loquial o conversacional .
q. llengües analítiques LING. Llengües que han perdut progressivament la flexió de les paraules i expressen les relacions sintàctiques amb paraules auxiliars (preposicions, auxiliars de perífrasis verbals, etc.).
r. llengües anatòliques LING. Grup lingüístic indoeuropeu que comprenia la major part de les llengües de l'Àsia Menor.
7. a. do de llengües REL. Glossolàlia.
b. do de llengües Facilitat natural per a aprendre llengües.

llengua (Traducció Valencià-Castellà)

llengua f. 1. lengua, résped ( m. ), sinhueso ( m. ).
2. afluixar la llengua ser ligero (o suelto ) de lengua.
3. anar a llengües de la gent (o de tot el món , o de tot el poble, etc. ) andar en lenguas.
4. anar-se'n de la llengua echar (uno) la lengua al aire, irse de la lengua, írsele (a uno) la lengua.
5. do de llengües don de lenguas.
6. donar la llengua al gat darse por vencido.
7. donar llengua de informar sobre ( una cosa), informar acerca de.
8. estirar la llengua tirar de la lengua (a uno).
9. haver menjat llengua parecer que (uno) ha comido lengua, tener (uno) mucha lengua.
10. llengua carregada (o bruta , o blanca ) lengua cargada (o sucia , o blanca ).
11. llengua comuna lengua común.
12. llengua de bou lengua de buey, ancusa, buglosa.
13. llengua de bou (o bovina ) lengua de gato rojiza.
14. llengua de ca cingloso azul.
15. llengua de cervo lengua de ciervo; lengua cerval, (o) cervina.
16. llengua de destral (o d'escorpí , o esmolada , o de ganivet , o de serp , o verinosa, etc. ) lengua de escorpión, lengua de hacha, lengua de serpiente, lengua de víbora.
17. llengua de glacera lengua de glaciar.
18. llengua de gos lengua canina, lengua de perro.
19. llengua de Sant Pau soldada, tambor real.
20. llengua de serp lengua de víbora (o viperina , o de serpiente , o afilada ); lengua (o boca ) de escorpión.
21. llengua de terra lengua de tierra.
22. llengua de vedella lengua de gato.
23. llengua d'especialitat lengua de especialidad.
24. llengua d'oc lengua de oc.
25. llengua d''oïl' lengua de oíl.
26. llengua materna lengua materna, lengua natural, (o) popular; lengua materna; lengua materna, lengua natural, (o) popular; lengua materna.
27. llengua morta lengua muerta, lengua muerta.
28. llengua oficial lengua oficial.
29. llengua vernacla lengua vernácula, lengua vernácula.
30. llengua viva lengua viva, lengua viva.
31. llengua vulgar lengua vulgar.
32. llengua! ¡a que no!
33. mala llengua mala lengua.
34. mossegar-se la llengua morderse (uno) los labios, morderse (uno) la lengua.
35. no tindre llengua (o haver perdut la llengua , o haver-se tragat la llengua, etc. ) no tener lengua, haberse comido la lengua el gato.
36. no tindre pèls en la llengua no tener (uno) frenillo, (o) no tener (uno) frenillo en la lengua; no tener (uno) pelillos en la lengua; no tener (uno) pelos en la lengua.
37. parlar amb llengua de plata hablar con lengua de plata.
38. retindre la llengua frenar la lengua.
39. ser curt de llengua, però llarg de dits
40. ser curt de llengua, però llarg d'ungles
41. ser fluix de llengua ser ligero de lengua, ser suelto de lengua.
42. tindre en la punta de la llengua tener (alguna cosa) en el pico de la lengua, tener (uno una cosa) en la lengua, tener (uno una cosa) en la punta de la lengua.
43. tindre llengua tener la lengua larga (o mala lengua ).
44. tindre molta llengua (o tindre la llengua llarga , o ser llarg de llengua ) tener la lengua larga (o mala lengua ).
45. traure la llengua sacar la lengua (a uno).

Et pot interessar