llei (Diccionari)

llei
1. a. f. DRET/POLÍT. Norma jurídica, de caràcter general i obligatori, dictada pels òrgans estatals als quals l'ordenament jurídic atribuïx el poder legislatiu. Complir la llei. Violar la llei. Lleis polítiques, civils, criminals, penals.
b. fora de llei Il·legal.
c. llei marcial Disposició de caràcter punitiu dictada per l'autoritat militar en situacions com les d'estat de guerra o similars.
d. llei positiva DRET Llei o conjunt de normes dictades pel poder legislatiu competent per a regular les necessitats jurídiques de la comunitat.
2. a. f. Norma o conjunt de normes que regulen la conducta, les conviccions, etc., dels hòmens i que s'establix com a arrelada en una força o autoritat no simplement positiva o historicoconcreta i vàlida per a tot el món. La llei de la consciència. Això és llei de vida.
b. de llei Reglamentari.
c. llei divina REL. Llei que invoca Déu com a autor o fonament.
d. llei moral ÈTICA/REL. Llei que emana de la consciència i obliga a fer el bé i a evitar el mal.
e. llei natural DRET/FILOS./REL. Llei que invoca un orde racional, de valor per a tot home, segons el qual han de ser configurats tant el comportament de l'individu com les relacions socials dins de la comunitat humana.
f. per llei Segons la llei. És un dret que no he de demanar; em correspon per llei.
3. a. f. Regla universal a la qual són subjectes els fenòmens de la naturalesa.
b. f. LING. Formulació d'un fet que té lloc regularment en la producció d'un fenomen lingüístic qualsevol.
c. f. MAT. Regla, fórmula o relació que és satisfeta pels valors d'una variable, els termes d'una sèrie, etc.
d. llei geomètrica ESTAD. Distribució geomètrica.
4. f. Regla, norma o costums establits. La llei del carrer.
5. a. f. Qualitat, pes, mesura, que ha de tindre un gènere segons la llei.
b. f. [ esp. ] Quantitat de metall fi fixada per la llei que han de tindre les monedes i altres objectes d'or o plata.
6. a. f. [ p. ext. ] Voluntat, domini, exigència.
b. fer la llei (a algú) Exigir-li el compliment d'allò que és degut.
c. fer la llei (a algú) Imposar-li la pròpia voluntat.
d. fer-se la llei Manar.
e. posar (el vencedor) davall de la (pròpia) llei (el vençut) Sotmetre'l al domini d'aquell.
7. f. Classe, espècie. És una llei de pomes que no m'agrada. L'actor fa tota llei de números per atraure l'atenció del públic.
8. f. Afecte. No em té gens de llei. Li ha posat llei.
9. llei de Gens de. No tinc llei de pa.
10. llei de l'avantatge ESPORT Norma implícita que permet a l'àrbitre no interrompre el joc quan un jugador és objecte de falta, però ell o el seu equip continua en una posició favorable per a jugar la bola o la pilota.

llei (Traducció Valencià-Castellà)

llei f. 1. ley ( m. ).
2. de llei de ley.
3. fer la llei dictar la ley.
4. fer la llei (a algú) dictar la ley (a alguien).
5. fer-se la llei mandar.
6. fora de llei fuera (o al margen ) de la ley.
7. llei de ni gota, ni pizca.
8. llei divina ley de Dios.
9. llei geomètrica ley geométrica.
10. llei marcial ley marcial, ley marcial.
11. llei moral ley moral.
12. llei natural ley natural.
13. llei positiva ley positiva.
14. per llei por ley.
15. posar (el vencedor) davall de la poner (a alguien) bajo las órdenes (de otro).

Et pot interessar