llatí -ina
1.
a.
adj.
i
m.
i
f.
Natural del Laci.
b.
adj.
Relatiu o pertanyent al Laci o als seus habitants.
c.
adj.
Relatiu o pertanyent a la llengua i a la cultura llatines.
2.
a.
adj.
[
p. ext.
]
Es diu dels pobles, les nacions, etc., que parlen llenguatges que són prolongament del llatí.
b.
adj.
[
p. ext.
]
REL.
Es diu dels cristians d'Occident, en contraposició als orientals.
3.
adj.
[usat com a complement predicatiu]
D'una manera llisa, sense entrebancs.
Esta màquina no va llatina.
4.
m.
i
f. HIST.
Individu habitant d'una regió mediterrània definida per la geografia (el Laci), per l'idioma (el llatí) i per la consideració especial que obtingueren els membres d'este poble durant els primers segles de domini romà.
5.
a.
m. LING.
Llengua indoeuropea, parlada, en l'antiguitat, a Roma i als territoris del seu imperi i, a l'alta edat mitjana, als països de la Romània, fins al trànsit a les llengües nacionals.
b.
llatí vulgar
LING.
Modalitat de la llengua llatina parlada pel poble, en oposició a
llatí literari.
c.
llatí vulgar
LING.
Entre els romanistes, llatí col·loquial del Baix Imperi romà i dels segles subsegüents.
6.
anar llatí
Rutlar bé.