llançar
1.
a.
v. tr.
Deixar anar amb fort impuls alguna cosa de manera que recórrega una distància en l'aire.
Llançar una pedra. Llançar la pilota. Llançar una nau espacial.
b.
v. tr.
[
p. ext.
]
El volcà llançava pedres i cendra.
c.
v. tr.
[
fig.
]
Llançà un gemec de dolor. Va llançar unes paraules feridores.
2.
a.
v. tr.
Fer patir o moure vivament en una direcció determinada.
Va llançar el seu gos als agressors. Llançar un assumpte.
b.
v. tr.
[
fig.
i
esp.
]
Fer conéixer i prear, promoure, algú o alguna cosa, especialment valent-se de mitjans publicitaris.
L'empresa ha llançat un nou producte de dietètica. Llançar un grup de música.
3.
a.
v. pron.
Deixar-se anar amb violència daltabaix, en l'aire, contra algú, etc.
S'ha llançat a l'aigua de cap. Les tropes es llançaren a l'atac.
b.
v. pron.
[
fig.
]
Es llançà cegament a fer negocis.
4.
a.
v. tr.
Tirar alguna cosa a una certa distància o posar-la en algun lloc destinat a arreplegar els rebutjos, per desfer-se'n.
Duia un ram de flors i l'ha llançat a la mar.
b.
v. tr.
[
fig.
]
Malmetre alguna cosa, malgastar diners.
Muntar este negoci és llançar els diners.
c.
llançar a perdre
(alguna cosa)
Posar (una cosa) en mal estat.
d.
llançar la casa per la finestra
Fer un gasto extraordinari.
e.
ser bo per a llançar
Ser inservible, inútil.
5.
v. tr. GRÀF.
Fer el llançat dels plecs d'un llibre.