justícia (Diccionari)

justícia
1. a. f. ÈTICA/REL. Virtut moral per la qual es pensa i s'obra segons dret i veritat.
b. f. [ esp. ] ÈTICA/REL. Observació exacta de les lleis de la religió, una de les quatre virtuts cardinals.
2. a. f. DRET Allò que cal fer segons dret i raó.
b. f. DRET Poder de fer-ho.
c. f. DRET Exercici del dret a la justícia.
d. f. DRET Administració de la justícia pels que n'estan encarregats.
e. f. DRET Qualitat d'allò que està fet amb equitat.
f. f. DRET Persona o persones constituïdes per a exercir la justícia en una col·lectivitat.
g. amb (o en ) justícia DRET Justament. La casa, amb (o en) justícia, li pertany.

justícia (Traducció Valencià-Castellà)

justícia f. 1. justicia.
2. amb (o en ) justícia en justicia.

justicia (Traducció Castellà-Valencià)

justicia f. 1. justícia.
2. administrar justicia administrar justícia.
3. en justicia amb (o en ) justícia, a dreta llei, en bona llei.
4. hacer justicia fer justícia.
5. ir a por justicia acudir a la justícia.
6. justicia conmutativa justícia commutativa.
7. oir en justicia fer (o retre ) justícia.
8. pedir en justicia demanar en judici.
9. tomarse la justicia por su mano fer justícia pel seu compte, prendre venjança.

Et pot interessar