Ir (Diccionari)

Ir 2
abr. QUÍM. Símbol de l' iridi .

ir (Traducció Castellà-Valencià)

ir v. intr. 1. anar.
2. ¡allá va! (al lanzar algo) compte!, ep!
3. ¡allá va! (asombro) alça!
4. ¡allá va! (incredulidad) vinga!, au!
5. ¡dónde va a parar! on vas (o va ) a parar!, i ara!
6. ¡qué va! ca, barret!
7. ¡vamos despacio! anem a pams!
8. ¡vaya! (disgusto, desilusión, protesta) ostres!, vaja!, bé vaja!
9. ¿a mí (ti, etc) qué me (te, etc) va ni me (te, etc) viene? (desentenderse) a mi; què m'importa?
10. ¿cómo te va (o le va a usted ) com va això?, com anem?
11. ¿quién va? qui és?
12. a eso voy és ací on volia arribar.
13. ahora voy (respondiendo a una llamada) ara hi vaig.
14. dejarse ir deixar-se, deixar-se anar.
15. en lo que va de mes (de año, de siglo) del començament de mes (d'any, de segle) ençà.
16. ir a lo suyo anar a la seua (o per les seues ).
17. ir a más (mejorar) anar (o tombar ) per bé.
18. ir a menos (empeorar) anar (o tombar ) a mal, anar de mal en pitjor.
19. ir a una anar tots alhora (o tots a l'una ).
20. irse de la lengua anar-se'n de la llengua (o de la boca ).
21. irse de la mano (o de las manos , o irse la mano ) tindre la mà llarga, deixar anar la mà.
22. sin ir más lejos sense anar gaire lluny.
23. va, viene ...va, ...ve.
24. vete a saber vés a saber (o aneu a saber ).

Primera persona singular Infinitivo Formas Impersonales del verb ir (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
ir






Participio
ido
ida
idos
idas



Gerundio
yendo






INDICATIVO
Presente
(yo) voy
(tu) vas
(el/ella/Ud.) va
(nosotros) vamos
(vosotros) vais
(ellos/ellas/Uds.) van

Pretérito perfecto simple
(yo) fui
(tu) fuiste
(el/ella/Ud.) fue
(nosotros) fuimos
(vosotros) fuisteis
(ellos/ellas/Uds.) fueron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he ido
(tu) has ido
(el/ella/Ud.) ha ido
(nosotros) hemos ido
(vosotros) habéis ido
(ellos/ellas/Uds.) han ido

Pretérito imperfecto
(yo) iba
(tu) ibas
(el/ella/Ud.) iba
(nosotros) íbamos
(vosotros) ibais
(ellos/ellas/Uds.) iban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había ido
(tu) habías ido
(el/ella/Ud.) había ido
(nosotros) habíamos ido
(vosotros) habíais ido
(ellos/ellas/Uds.) habían ido

Pretérito anterior
(yo) hube ido
(tu) hubiste ido
(el/ella/Ud.) hubo ido
(nosotros) hubimos ido
(vosotros) hubisteis ido
(ellos/ellas/Uds.) hubieron ido

Futuro simple
(yo) iré
(tu) irás
(el/ella/Ud.) irá
(nosotros) iremos
(vosotros) iréis
(ellos/ellas/Uds.) irán

Futuro compuesto
(yo) habré ido
(tu) habrás ido
(el/ella/Ud.) habrá ido
(nosotros) habremos ido
(vosotros) habréis ido
(ellos/ellas/Uds.) habrán ido

Condicional simple
(yo) iría
(tu) irías
(el/ella/Ud.) iría
(nosotros) iríamos
(vosotros) iríais
(ellos/ellas/Uds.) irían

Condicional compuesto
(yo) habría ido
(tu) habrías ido
(el/ella/Ud.) habría ido
(nosotros) habríamos ido
(vosotros) habríais ido
(ellos/ellas/Uds.) habrían ido

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) vaya
(tu) vayas
(el/ella/Ud.) vaya
(nosotros) vayamos
(vosotros) vayáis
(ellos/ellas/Uds.) vayan

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya ido
(tu) hayas ido
(el/ella/Ud.) haya ido
(nosotros) hayamos ido
(vosotros) hayáis ido
(ellos/ellas/Uds.) hayan ido

Pretérito imperfecto I
(yo) fuera
(tu) fueras
(el/ella/Ud.) fuera
(nosotros) fuéramos
(vosotros) fuerais
(ellos/ellas/Uds.) fueran

Pretérito imperfecto II
(yo) fuese
(tu) fueses
(el/ella/Ud.) fuese
(nosotros) fuésemos
(vosotros) fueseis
(ellos/ellas/Uds.) fuesen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera ido
(tu) hubieras ido
(el/ella/Ud.) hubiera ido
(nosotros) hubiéramos ido
(vosotros) hubierais ido
(ellos/ellas/Uds.) hubieran ido

Futuro simple
(yo) fuere
(tu) fueres
(el/ella/Ud.) fuere
(nosotros) fuéremos
(vosotros) fuereis
(ellos/ellas/Uds.) fueren

Futuro compuesto
(yo) hubiere ido
(tu) hubieres ido
(el/ella/Ud.) hubiere ido
(nosotros) hubiéremos ido
(vosotros) hubiereis ido
(ellos/ellas/Uds.) hubieren ido

IMPERATIVO
Presente

ve (tu)
vaya (el/ella/Ud.)
vayamos (nosotros)
id (vosotros)
vayan (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar