intuir (Diccionari)

intuir
1. v. tr. Prevore clarament la veritat d'una cosa encara no realment manifestada.
2. v. tr. FILOS./PSIC. Conéixer per intuïció.

intuir (Traducció Valencià-Castellà)

intuir v. tr. intuir.

intuir (Traducció Castellà-Valencià)

intuir v. tr. intuir.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb intuir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
intuir






Participi
intuït
intuïda
intuïts
intuïdes



Gerundi
intuint






INDICATIU
Present
(jo) intuïsc
(tu) intueixes (o intuïxes)
(ell/ella/vosté) intueix (o intuïx)
(nosaltres) intuïm
(vosaltres) intuïu
(ells/elles/vostés) intueixen (o intuïxen)

Perfet
(jo) he intuït
(tu) has intuït
(ell/ella/vosté) ha intuït
(nosaltres) hem intuït
(vosaltres) heu intuït
(ells/elles/vostés) han intuït

Passat simple
(jo) intuí
(tu) intuïres
(ell/ella/vosté) intuí
(nosaltres) intuírem
(vosaltres) intuíreu
(ells/elles/vostés) intuïren

Passat perifràstic
(jo) vaig intuir
(tu) vas (o vares) intuir
(ell/ella/vosté) va intuir
(nosaltres) vam (o vàrem) intuir
(vosaltres) vau (o vàreu) intuir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) intuir

Imperfet
(jo) intuïa
(tu) intuïes
(ell/ella/vosté) intuïa
(nosaltres) intuíem
(vosaltres) intuíeu
(ells/elles/vostés) intuïen

Plusquamperfet
(jo) havia intuït
(tu) havies intuït
(ell/ella/vosté) havia intuït
(nosaltres) havíem intuït
(vosaltres) havíeu intuït
(ells/elles/vostés) havien intuït

Passat anterior
(jo) haguí intuït
(tu) hagueres intuït
(ell/ella/vosté) hagué intuït
(nosaltres) haguérem intuït
(vosaltres) haguéreu intuït
(ells/elles/vostés) hagueren intuït

Futur
(jo) intuiré
(tu) intuiràs
(ell/ella/vosté) intuirà
(nosaltres) intuirem
(vosaltres) intuireu
(ells/elles/vostés) intuiran

Futur perfet
(jo) hauré intuït
(tu) hauràs intuït
(ell/ella/vosté) haurà intuït
(nosaltres) haurem intuït
(vosaltres) haureu intuït
(ells/elles/vostés) hauran intuït

Condicional
(jo) intuiria
(tu) intuiries
(ell/ella/vosté) intuiria
(nosaltres) intuiríem
(vosaltres) intuiríeu
(ells/elles/vostés) intuirien

Condicional perfet
(jo) hauria intuït
(tu) hauries intuït
(ell/ella/vosté) hauria intuït
(nosaltres) hauríem intuït
(vosaltres) hauríeu intuït
(ells/elles/vostés) haurien intuït

SUBJUNTIU
Present
(jo) intuïsca
(tu) intuïsques
(ell/ella/vosté) intuïsca
(nosaltres) intuïm
(vosaltres) intuïu
(ells/elles/vostés) intuïsquen

Perfet
(jo) haja intuït
(tu) hages intuït
(ell/ella/vosté) haja intuït
(nosaltres) hàgem intuït
(vosaltres) hàgeu intuït
(ells/elles/vostés) hagen intuït

Imperfet
(jo) intuïra
(tu) intuïres
(ell/ella/vosté) intuïra
(nosaltres) intuírem
(vosaltres) intuíreu
(ells/elles/vostés) intuïren

Plusquamperfet
(jo) haguera intuït
(tu) hagueres intuït
(ell/ella/vosté) haguera intuït
(nosaltres) haguérem intuït
(vosaltres) haguéreu intuït
(ells/elles/vostés) hagueren intuït

IMPERATIU
Present

intueix (o intuïx) (tu)
intuïsca (ell/ella/vosté)
intuïm (nosaltres)
intuïu (vosaltres)
intuïsquen (ells/elles/vostés)

Primera persona singular Infinitivo Formas Impersonales del verb intuir (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
intuir






Participio
intuido
intuida
intuidos
intuidas



Gerundio
intuyendo






INDICATIVO
Presente
(yo) intuyo
(tu) intuyes
(el/ella/Ud.) intuye
(nosotros) intuimos
(vosotros) intuís
(ellos/ellas/Uds.) intuyen

Pretérito perfecto simple
(yo) intuí
(tu) intuiste
(el/ella/Ud.) intuyó
(nosotros) intuimos
(vosotros) intuisteis
(ellos/ellas/Uds.) intuyeron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he intuido
(tu) has intuido
(el/ella/Ud.) ha intuido
(nosotros) hemos intuido
(vosotros) habéis intuido
(ellos/ellas/Uds.) han intuido

Pretérito imperfecto
(yo) intuía
(tu) intuías
(el/ella/Ud.) intuía
(nosotros) intuíamos
(vosotros) intuíais
(ellos/ellas/Uds.) intuían

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había intuido
(tu) habías intuido
(el/ella/Ud.) había intuido
(nosotros) habíamos intuido
(vosotros) habíais intuido
(ellos/ellas/Uds.) habían intuido

Pretérito anterior
(yo) hube intuido
(tu) hubiste intuido
(el/ella/Ud.) hubo intuido
(nosotros) hubimos intuido
(vosotros) hubisteis intuido
(ellos/ellas/Uds.) hubieron intuido

Futuro simple
(yo) intuiré
(tu) intuirás
(el/ella/Ud.) intuirá
(nosotros) intuiremos
(vosotros) intuiréis
(ellos/ellas/Uds.) intuirán

Futuro compuesto
(yo) habré intuido
(tu) habrás intuido
(el/ella/Ud.) habrá intuido
(nosotros) habremos intuido
(vosotros) habréis intuido
(ellos/ellas/Uds.) habrán intuido

Condicional simple
(yo) intuiría
(tu) intuirías
(el/ella/Ud.) intuiría
(nosotros) intuiríamos
(vosotros) intuiríais
(ellos/ellas/Uds.) intuirían

Condicional compuesto
(yo) habría intuido
(tu) habrías intuido
(el/ella/Ud.) habría intuido
(nosotros) habríamos intuido
(vosotros) habríais intuido
(ellos/ellas/Uds.) habrían intuido

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) intuya
(tu) intuyas
(el/ella/Ud.) intuya
(nosotros) intuyamos
(vosotros) intuyáis
(ellos/ellas/Uds.) intuyan

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya intuido
(tu) hayas intuido
(el/ella/Ud.) haya intuido
(nosotros) hayamos intuido
(vosotros) hayáis intuido
(ellos/ellas/Uds.) hayan intuido

Pretérito imperfecto I
(yo) intuyera
(tu) intuyeras
(el/ella/Ud.) intuyera
(nosotros) intuyéramos
(vosotros) intuyerais
(ellos/ellas/Uds.) intuyeran

Pretérito imperfecto II
(yo) intuyese
(tu) intuyeses
(el/ella/Ud.) intuyese
(nosotros) intuyésemos
(vosotros) intuyeseis
(ellos/ellas/Uds.) intuyesen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera intuido
(tu) hubieras intuido
(el/ella/Ud.) hubiera intuido
(nosotros) hubiéramos intuido
(vosotros) hubierais intuido
(ellos/ellas/Uds.) hubieran intuido

Futuro simple
(yo) intuyere
(tu) intuyeres
(el/ella/Ud.) intuyere
(nosotros) intuyéremos
(vosotros) intuyereis
(ellos/ellas/Uds.) intuyeren

Futuro compuesto
(yo) hubiere intuido
(tu) hubieres intuido
(el/ella/Ud.) hubiere intuido
(nosotros) hubiéremos intuido
(vosotros) hubiereis intuido
(ellos/ellas/Uds.) hubieren intuido

IMPERATIVO
Presente

intuye (tu)
intuya (el/ella/Ud.)
intuyamos (nosotros)
intuid (vosotros)
intuyan (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar