intel·ligència
1.
a.
f.
Acció d'entendre alguna cosa, comprensió.
La claredat i la coherència faciliten la intel·ligència dels texts.
b.
f. FILOS./PSIC.
Facultat o capacitat de l'home per a comprendre el món de les relacions i prendre'n consciència, per a resoldre situacions noves
per mitjà d'
unes respostes també noves o per a aprendre a fer-ho.
2.
f.
[
p. ext.
]
Persona, ser, intel·ligent, que excel·lix per la seua capacitat intel·lectual.
3.
a.
f.
Comprensió mútua, acord, avinença.
Entre els dos hi ha una intel·ligència perfecta.
b.
f.
Comunicació entre persones que s'entenen.
L'han acusat de tindre intel·ligència amb l'enemic.
4.
f.
Espionatge.
Els servicis d'intel·ligència.
5.
intel·ligència animal
Raonament animal.
6.
intel·ligència artificial
INFORM.
Branca de la informàtica que tracta de la representació simbòlica del coneixement i dels mètodes d'inferència simbòlica per ordinador.