{{#palabras}}
{{.}}
{{/palabras}} {{^palabras}}
No hi ha cap resultat ...
{{/palabras}}
instrumentatiu (Diccionari)
instrumentatiu -iva
adj. LING.
Es diu del verb que, en unió de l'acció, expressa l'instrument amb què esta és acomplida.
instrumentatiu (Traducció Valencià-Castellà)
instrumentatiu -iva
adj.
instrumentativo -va.
Et pot interessar
arquíptero
ataludar
composicón
común
cuitadament
desembarazadamente
emponzoñador
empriu
encanyissar
ensenyable
erosivitat
excretar
gerontólogo
larvívoro
lipoproteic
malicioso
peristilo
raier
trencadella
vértebra