inspirar
1.
v. tr. FISIOL.
Fer entrar aire als pulmons.
2.
v. tr.
Fer concebre a algú un determinat sentiment.
El teu amic m'inspira molta confiança. La seua generositat inspira simpatia.
3.
a.
v. tr.
Il·luminar Déu l'enteniment, moure la voluntat d'algú.
b.
v. tr.
[
esp.
]
BÍBLIA
Infondre Déu en l'ànim de l'hagiògraf una influència particular perquè l'obra escrita siga expressió de la veritat revelada.
c.
v. tr.
Fer que algú conceba una idea, un propòsit, suggerir.
Li va inspirar la idea d'un nou projecte.
d.
v. tr.
Fer concebre, sorgir, una creació intel·lectual.
Una mateixa idea li va inspirar molts poemes.
e.
v. tr.
Exercir una influència estimuladora sobre l'intel·lecte.
Aquell ambient m'inspira.
f.
v. pron.
S'inspirava amb la contemplació del paisatge.
g.
v. pron.
Servir-se d'un model.
Per al nou edifici es va inspirar en la doble hèlice del ADN.