induir (Diccionari)

induir
1. v. tr. Portar algú a alguna cosa.
2. v. tr. ELECTR. Produir fenòmens d'inducció.
3. v. tr. FILOS. Inferir per inducció.

induir (Traducció Valencià-Castellà)

induir v. tr. inducir.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb induir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
induir






Participi
induït
induïda
induïts
induïdes



Gerundi
induint






INDICATIU
Present
(jo) induïsc
(tu) indueixes (o induïxes)
(ell/ella/vosté) indueix (o induïx)
(nosaltres) induïm
(vosaltres) induïu
(ells/elles/vostés) indueixen (o induïxen)

Perfet
(jo) he induït
(tu) has induït
(ell/ella/vosté) ha induït
(nosaltres) hem induït
(vosaltres) heu induït
(ells/elles/vostés) han induït

Passat simple
(jo) induí
(tu) induïres
(ell/ella/vosté) induí
(nosaltres) induírem
(vosaltres) induíreu
(ells/elles/vostés) induïren

Passat perifràstic
(jo) vaig induir
(tu) vas (o vares) induir
(ell/ella/vosté) va induir
(nosaltres) vam (o vàrem) induir
(vosaltres) vau (o vàreu) induir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) induir

Imperfet
(jo) induïa
(tu) induïes
(ell/ella/vosté) induïa
(nosaltres) induíem
(vosaltres) induíeu
(ells/elles/vostés) induïen

Plusquamperfet
(jo) havia induït
(tu) havies induït
(ell/ella/vosté) havia induït
(nosaltres) havíem induït
(vosaltres) havíeu induït
(ells/elles/vostés) havien induït

Passat anterior
(jo) haguí induït
(tu) hagueres induït
(ell/ella/vosté) hagué induït
(nosaltres) haguérem induït
(vosaltres) haguéreu induït
(ells/elles/vostés) hagueren induït

Futur
(jo) induiré
(tu) induiràs
(ell/ella/vosté) induirà
(nosaltres) induirem
(vosaltres) induireu
(ells/elles/vostés) induiran

Futur perfet
(jo) hauré induït
(tu) hauràs induït
(ell/ella/vosté) haurà induït
(nosaltres) haurem induït
(vosaltres) haureu induït
(ells/elles/vostés) hauran induït

Condicional
(jo) induiria
(tu) induiries
(ell/ella/vosté) induiria
(nosaltres) induiríem
(vosaltres) induiríeu
(ells/elles/vostés) induirien

Condicional perfet
(jo) hauria induït
(tu) hauries induït
(ell/ella/vosté) hauria induït
(nosaltres) hauríem induït
(vosaltres) hauríeu induït
(ells/elles/vostés) haurien induït

SUBJUNTIU
Present
(jo) induïsca
(tu) induïsques
(ell/ella/vosté) induïsca
(nosaltres) induïm
(vosaltres) induïu
(ells/elles/vostés) induïsquen

Perfet
(jo) haja induït
(tu) hages induït
(ell/ella/vosté) haja induït
(nosaltres) hàgem induït
(vosaltres) hàgeu induït
(ells/elles/vostés) hagen induït

Imperfet
(jo) induïra
(tu) induïres
(ell/ella/vosté) induïra
(nosaltres) induírem
(vosaltres) induíreu
(ells/elles/vostés) induïren

Plusquamperfet
(jo) haguera induït
(tu) hagueres induït
(ell/ella/vosté) haguera induït
(nosaltres) haguérem induït
(vosaltres) haguéreu induït
(ells/elles/vostés) hagueren induït

IMPERATIU
Present

indueix (o induïx) (tu)
induïsca (ell/ella/vosté)
induïm (nosaltres)
induïu (vosaltres)
induïsquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar