individualisme
1.
m.
Qualitat d'individualista.
2.
a.
m.
Actitud consistent a no pensar sinó en si mateix, a no assumir les pròpies obligacions socials o de solidaritat.
b.
m.
Doctrina que propugna esta actitud.
3.
m. FILOS.
Doctrina o teoria segons la qual l'individu és el patró bàsic de la realitat o el fonament de tot valor o norma.
4.
a.
m. SOCIOL.
Teoria que propugna, contra l'estatisme, la promoció de la iniciativa privada i la supressió parcial o total de la intervenció de l'Estat.
b.
m. SOCIOL.
Teoria segons la qual la societat ha de ser ordenada al bé comú dels individus.