imposar
1.
a.
v. tr.
Posar sobre.
Imposar les mans sobre una ferida.
b.
v. tr.
[
esp.
]
LITÚRGIA
Posar sobre el cap en senyal de benedicció, de consagració, etc.
El bisbe imposà les mans a l'ordenand.
c.
v. tr. GRÀF.
Disposar un determinat nombre de pàgines, en orde i posició preestablides i amb els marges indicats, damunt d'una superfície adequada perquè, una vegada impreses i plegat el foli, queden correctament ordenades.
2.
a.
v. tr.
[
fig.
]
Obligar a complir, suportar, fer, acceptar, pagar, etc., alguna cosa.
El seu càrrec li imposa algunes obligacions. Imposar un tribut, un impost. El professor imposa disciplina als alumnes.
b.
v. tr.
[
fig.
]
Obligar a acceptar una persona com a autoritat, com a company, etc.
Els han imposat un inspector en el treball.
c.
v. pron.
[
fig.
]
Obligar-se a si mateix a fer alguna cosa.
S'imposa fer gimnàstica cada dia.
d.
v. pron.
[
fig.
]
Ser o tornar-se forçós, obligat, etc., a fer alguna cosa.
Davant de la sequera, s'imposa estalviar aigua.
e.
v. pron.
[
fig.
]
Prevaldre.
Imposar-se la voluntat popular. S'imposa per la seua astúcia.
3.
a.
v. tr.
[
fig.
]
Infondre respecte, temor, admiració.
Una dona que imposa per la seua bellesa. Aquelles muntanyes tan altes m'imposen.
b.
v. pron.
[
fig.
]
Fer-se respectar, obeir, admirar, etc.
Sempre ha sabut imposar-se.
4.
v. tr.
Imputar.
5.
v. tr.
Instruir (algú) en una cosa.
Els va imposar en gramàtica.
6.
v. tr. ECON.
Posar diners a rèdit o en depòsit.