impetrant (Diccionari)

impetrant
adj. Que impetra.

impetrant (Traducció Valencià-Castellà)

impetrant adj. i m. i f. impetrador -a, impetrante.

Primera persona singular Gerundi Formes Impersonals del verb impetrar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
impetrar






Participi
impetrat
impetrada
impetrats
impetrades



Gerundi
impetrant






INDICATIU
Present
(jo) impetre
(tu) impetres
(ell/ella/vosté) impetra
(nosaltres) impetrem
(vosaltres) impetreu
(ells/elles/vostés) impetren

Perfet
(jo) he impetrat
(tu) has impetrat
(ell/ella/vosté) ha impetrat
(nosaltres) hem impetrat
(vosaltres) heu impetrat
(ells/elles/vostés) han impetrat

Passat simple
(jo) impetrí
(tu) impetrares
(ell/ella/vosté) impetrà
(nosaltres) impetràrem
(vosaltres) impetràreu
(ells/elles/vostés) impetraren

Passat perifràstic
(jo) vaig impetrar
(tu) vas (o vares) impetrar
(ell/ella/vosté) va impetrar
(nosaltres) vam (o vàrem) impetrar
(vosaltres) vau (o vàreu) impetrar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) impetrar

Imperfet
(jo) impetrava
(tu) impetraves
(ell/ella/vosté) impetrava
(nosaltres) impetràvem
(vosaltres) impetràveu
(ells/elles/vostés) impetraven

Plusquamperfet
(jo) havia impetrat
(tu) havies impetrat
(ell/ella/vosté) havia impetrat
(nosaltres) havíem impetrat
(vosaltres) havíeu impetrat
(ells/elles/vostés) havien impetrat

Passat anterior
(jo) haguí impetrat
(tu) hagueres impetrat
(ell/ella/vosté) hagué impetrat
(nosaltres) haguérem impetrat
(vosaltres) haguéreu impetrat
(ells/elles/vostés) hagueren impetrat

Futur
(jo) impetraré
(tu) impetraràs
(ell/ella/vosté) impetrarà
(nosaltres) impetrarem
(vosaltres) impetrareu
(ells/elles/vostés) impetraran

Futur perfet
(jo) hauré impetrat
(tu) hauràs impetrat
(ell/ella/vosté) haurà impetrat
(nosaltres) haurem impetrat
(vosaltres) haureu impetrat
(ells/elles/vostés) hauran impetrat

Condicional
(jo) impetraria
(tu) impetraries
(ell/ella/vosté) impetraria
(nosaltres) impetraríem
(vosaltres) impetraríeu
(ells/elles/vostés) impetrarien

Condicional perfet
(jo) hauria impetrat
(tu) hauries impetrat
(ell/ella/vosté) hauria impetrat
(nosaltres) hauríem impetrat
(vosaltres) hauríeu impetrat
(ells/elles/vostés) haurien impetrat

SUBJUNTIU
Present
(jo) impetre
(tu) impetres
(ell/ella/vosté) impetre
(nosaltres) impetrem
(vosaltres) impetreu
(ells/elles/vostés) impetren

Perfet
(jo) haja impetrat
(tu) hages impetrat
(ell/ella/vosté) haja impetrat
(nosaltres) hàgem impetrat
(vosaltres) hàgeu impetrat
(ells/elles/vostés) hagen impetrat

Imperfet
(jo) impetrara
(tu) impetrares
(ell/ella/vosté) impetrara
(nosaltres) impetràrem
(vosaltres) impetràreu
(ells/elles/vostés) impetraren

Plusquamperfet
(jo) haguera impetrat
(tu) hagueres impetrat
(ell/ella/vosté) haguera impetrat
(nosaltres) haguérem impetrat
(vosaltres) haguéreu impetrat
(ells/elles/vostés) hagueren impetrat

IMPERATIU
Present

impetra (tu)
impetre (ell/ella/vosté)
impetrem (nosaltres)
impetreu (vosaltres)
impetren (ells/elles/vostés)

Et pot interessar