humor
1.
a.
m.
(o
f.
)
BIOL.
Qualsevol líquid del cos d'un animal o d'una planta, normal o patològic.
b.
humor aquós
ANAT.
En el globus ocular, susbtància líquida incolora que ompli la cavitat situada entre la còrnia i el cristal·lí.
c.
humor cardinal
MED.
Cada un dels quatre humors (bilis, atrabilis, pituïta i sang) que, segons la medicina antiga, secretava l'organisme i de l'equilibri dels quals depenien la salut i la malaltia.
d.
humor vitri
ANAT.
En el globus ocular, substància viscosa, gelatinosa, que ompli la cavitat situada darrere del cristal·lí.
2.
a.
m.
(o
f.
)
[
fig.
]
Bon humor.
Que no falte l'humor!
b.
d'humor
Humorístic.
S'ha presentat a un concurs de narrativa d'humor.
3.
a.
m.
(o
f.
)
[
fig.
]
Temperament, caràcter, disposició de l'ànim, habitual o passatgera, que es manifesta més o menys exteriorment.
No està d'humor per a res. Estar de bon o mal humor.
b.
estar d'un humor negre
Estar de molt mal humor.
Hui no li faces la contra perquè està d'un humor negre.
c.
no tindre humor
(
de
)
Estar desanimat, trist.
4.
a.
m.
(o
f.
)
Capacitat per a descobrir i expressar elements còmics en idees, situacions, esdeveniments, actes, etc.
b.
humor anglés
Tipus d'humor particularment subtil.
c.
humor negre
Tipus d'humor que sol accentuar els aspectes violents, cínics i fins i tot satànics de les coses, les situacions, els caràcters, etc.