hibernació
1.
a.
f. BIOL.
Conjunt de fenòmens que es donen en els sers vius en arribar l'estació freda o l'estació seca i que els permeten fer-hi cara a pesar de la falta d'aigua o d'aliments.
b.
f. ZOOL.
Conjunt de fenòmens biològics provocats per l'hivern en la major part dels homoterms i en alguns mamífers i aus, i que els servixen per a resistir el medi desfavorable aïllant-los-en.
2.
f.
[
fig.
]
Inactivitat, inèrcia.
Després de la guerra, els sindicats quedaren uns quants anys en hibernació.