herba
1.
a.
f. BOT.
Vegetal no llenyós, les parts aèries del qual són anuals i les parts subterrànies poden bé desaparéixer cada hivern, o bé constituir una soca vivaç
.
b.
créixer com la mala herba
Créixer, propagar-se, molt o molt de pressa alguna cosa desagradable, perjudicial, etc.
La xenofòbia creix com la mala herba.
c.
herba alfals
BOT.
Alfals.
d.
herba apegalosa
BOT.
Rogeta.
e.
herba apegalosa
BOT.
Roja.
f.
herba berruguera
BOT.
Planta herbàcia anual de la família de les boraginàcies
(Heliotropium europaeum),
de fulles ovals, flors blanques i fruits de quatre núcules.
g.
herba blanca
BOT.
Planta herbàcia perenne de la família de les compostes
(Senecia leucophyllus),
cotonosa, de fulles lirades i de capítols grocs.
h.
herba blanca
BOT.
Caps blancs.
i.
herba bresquillera
BOT.
Planta herbàcia anual de la família de les poligonàcies
(Polygonum persicaria),
de fulles lanceolades i flors rosades en espigues.
j.
herba cabruna
BOT.
Trèvol pudent.
k.
herba colera
BOT.
Herbacol.
l.
herba cuquera
BOT.
Tanarida.
m.
herba de bàlsem
BOT.
Planta sufruticosa de la família de les labiades
(Sideritis hyssopifolia),
de fulles oposades oblongues i de flors grogues reunides en inflorescències espiciformes.
n.
herba de cent nucs
BOT.
Passacamins.
o.
herba de cingle
BOT.
Corona de rei.
p.
herba de la creu
BOT.
Raïm de rabosa.
q.
herba de la gota
BOT.
Dròsera.
r.
herba de la marfuga
BOT.
Planta herbàcia de la família de les aristoloquiàcies
(Aristolochia pistolochia),
d'arrels fasciculades i tuberoses, de tiges flexuoses, de fulles cordiformes, de flors brunes i de fruits capsulars.
s.
herba de la plata
BOT.
Nom aplicat a diversos gèneres de plantes entre les quals destaca el setí.
t.
herba de la ràbia
BOT.
Planta herbàcia anual de la família de les crucíferes
(Alyssum alyssoides),
amb fulles espatulades, raïms de flors menudes grogues i fruits en silícula orbicular.
u.
herba de la taca
BOT.
Planta herbàcia de la família de les fabàcies
(Medicago arabica),
de fulles compostes de tres folíols cuneïformes, amb una taca al mig, de flors grogues i de fruits helicoides espinosos.
v.
herba de l'ala
BOT.
Planta herbàcia perenne de la família de les compostes
(Inula helenium),
de fulles el·líptiques dentades i de capítols grocs.
w.
herba de les morenes
BOT.
Gatassa.
x.
herba de les set sagnies
BOT.
Subarbust de la família de les boraginàcies
(Lithospermum fruticosum),
de fulles linears híspides, utilitzada per a rebaixar la sang.
y.
herba de l'escorpí
BOT.
Coronil·la escorpioide.
z.
herba de l'esparver
BOT.
Planta herbàcia perenne de la família de les compostes
(Hieracium murorum),
de fulles radicals en roseta, lanceolades, i de capítols grocs reunits en panícula corimbiforme.
aa.
herba de Sant Benet
BOT.
Planta herbàcia vivaç de la família de les rosàcies
(Geum urbanum),
rizomatosa, de fulles pinnatisectes, flors grogues i fruits en poliaqueni.
ab.
herba de Sant Cristòfol
BOT.
Planta herbàcia vivaç de la família de les ranunculàcies
(Actaea spicata),
de soca gruixuda, fulles biternades o bipinnades, flors blanques i arraïmades i fruits en baia.
ac.
herba de Sant Felip
BOT.
Herba del pastell.
ad.
herba de Sant Jaume
BOT.
Planta herbàcia de la família de les compostes
(Senecio jacobea),
de fulles pinnatisectes i de capítols grocs.
ae.
herba de Sant Jordi
BOT.
Planta herbàcia perenne de la família de les valerianàcies
(Centrathus ruber),
de fulles oposades i flors aplegades en corimbes.
af.
herba de Sant Pelegrí
BOT.
Planta herbàcia perenne de la família de les labiades
(Stachys bizantina),
llanosa, de fulles oblongues i de flors roses reunides en inflorescències espiciformes.
ag.
herba de Sant Ponç
BOT.
Poliol d'aigua.
ah.
herba de Sant Robert
BOT.
Planta herbàcia de la família de les geraniàcies
(Geranium robertianum),
de fulles dividides i flors rosades sobre peduncles biflors.
ai.
herba de Sant Roc
BOT.
Planta herbàcia de la família de les compostes
(Pulicaria dysenterica),
de fulles lanceolades, amplexicaules i auriculades, i de capítols grocs.
aj.
herba de Sant Segimon
BOT.
Planta herbàcia perenne de la família de les saxifragàcies
(Saxifraga vayredana),
viscosa, aromàtica, de fulles cuneïformes i de flors blanques en cimes corimboses.
ak.
herba de Santa Margarida
BOT.
Pericó roig.
al.
herba de Santa Sofia
BOT.
Planta herbàcia de la família de les crucíferes
(Descurainia sophia),
de fulles dos o tres vegades pinnatisectes, flors grogues i arraïmades i fruits en síliqua.
am.
herba de tall
BOT.
Corona de reina.
an.
herba de tall
BOT.
Onosma borda.
ao.
herba de tall
BOT.
Herba del nord.
ap.
herba de tall
BOT.
Corona de rei.
aq.
herba del ferro
BOT.
Hipocrepis.
ar.
herba del mal de pedra
BOT.
Herniària.
as.
herba del mal gra
BOT.
Planta herbàcia vivaç de la família de les ranunculàcies
(Ranunculus parnassifolius),
d'arrel tuberosa i fasciculada, de fulles enteres i de flors blanques o rosades.
at.
herba del mesc
BOT.
Almescat.
au.
herba del nord
BOT.
Planta herbàcia perenne de la família de les saxifragàcies
(Saxifraga corbariensis),
de fulles en roseta, cuneïformes, i de flors blanques en inflorescències corimboses pedunculades.
av.
herba del pastell
BOT.
Planta herbàcia biennal de la família de les crucíferes
(Isatis tinctoria),
de fulles lanceolades, flors grogues i fruits en silícula, de les fulles de la qual fan un suc blau usat per a tenyir.
aw.
herba del traïdor
BOT.
Prunel·la.
ax.
herba del visc
BOT.
Visc.
ay.
herba dels canonges
BOT.
Planta herbàcia anual de la família de les valerianàcies
(Valerianella olitoria),
de fulles interiors en roseta i fulles superiors lanceolades i de flors blaves apinyades en glomèruls.
az.
herba dels fics
BOT.
Tintorell.
ba.
herba dels gats
BOT.
Mata de la família de les labiades
(Teucrium marum sp marum),
tomentosa, de fulles menudes ovades i flors axil·lars de color rosa.
bb.
herba desinflamatòria
BOT.
Planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies
(Alchemilla alpina),
estolonífera, de fulles palmatipartides i de flors verdoses reunides en glomèruls, utilitzada per a fer tisanes contra el mal de ventre.
bc.
herba d'olives
BOT.
Planta sufruticosa de la família de les labiades
(Satureja obovata),
de fulles obovades xicotetes i de flors blanques, utilitzada per adobar olives.
bd.
herba donzella
BOT.
Vinca.
be.
herba d'oronetes
(o
d'orenelles
)
BOT.
Planta herbàcia perenne de la família de les papaveràcies
(Chelidonium majus).
bf.
herba escombrera
BOT.
Planta herbàcia de la família de les compostes
(Centaurea salmantica),
de fulles radicals en roseta i fulles caulinars linears, i de capítols purpuris.
bg.
herba esquellera
BOT.
Planta herbàcia anual de la família de les escrofulariàcies
(Rhinantus mediterraneus),
hemiparàsita, de fulles oposades, oblongues i dentades, de flors grogues en raïm i de fruit en càpsula.
bh.
herba estanyera
BOT.
Cua de cavall
1
.
bi.
herba felera
BOT.
Planta herbàcia anual de la família de les labiades
(Ajuga chamaepitys),
vellosa, de fulles partides en tres segments linears divaricats, i de flors axil·lars grogues.
bj.
herba fetgera
BOT.
Planta herbàcia perenne de la família de les ranunculàcies
(Anemone hepatica),
d'arrels fibroses, fulles trilobulades i cordades a la base, i de flors llargament pedunculades.
bk.
herba foradada
BOT.
Planta herbàcia perenne de la família de les gutíferes
(Hypericum perforatum),
de fulles oposades, sèssils i ovals, de flors grogues i de fruits capsulars.
bl.
herba forrera
BOT.
Planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies
(Sanguisorba minor sp muricata),
de fulles pinnaticompostes, flors verdoses en glomèruls i fruits aqueniformes.
bm.
herba freixurera
BOT.
Hepàtica tal·losa de l'orde de les marcancials
(Marchantia polymorpha),
amb els esporangis disposats en òrgans especials pedicel·lats.
bn.
herba freixurera
BOT.
Liquen de l'orde de les ciclocarpals
(Lobaria pulmonaria),
d'amples làmines lobulades, que es fa sobre troncs d'arbres.
bo.
herba gelada
BOT.
Planta herbàcia anual de la família de les aïzoàcies
(Gasaul crystallinum),
de fulles suculentes ovals, recobertes de papil·les cristal·lines, flors solitàries blanques i fruits en càpsula quinquevalva.
bp.
herba llombriguera
BOT.
Barretets.
bq.
herba mate
BOT.
Mate.
br.
herba medicinal
FARM.
Planta utilitzada en medicina popular, sobretot en forma d'infusió o de decuit amb finalitats terapèutiques.
bs.
herba melsera
BOT.
Llengua de cervo.
bt.
herba morenera
BOT.
Gènere de plantes de la família de les compostes
(Phagnalon sp),
amb fulles estretes i tomentoses i amb capítols de flors grogues i bràctees involucrals imbricades.
bu.
herba negra
BOT.
Tem bord.
bv.
herba passerella
BOT.
Espergulària roja.
bw.
herba pedrera
BOT.
Heliantem itàlic.
bx.
herba penyalera
BOT.
Mata de la família de les dipsacàcies
(Scabiosa cretica),
de fulles enteres.
by.
herba pigotera
BOT.
Polipodi.
bz.
herba pinera
BOT.
Planta herbàcia anual de la família de les quenopodiàcies
(Polycenum majus),
de fulles subulades epinescents i flors inconspícues.
ca.
herba plana
BOT.
Planta herbàcia anual de la família de les compostes
(Hypochaeris achyropora),
de fulles oblongues i de capítols grocs.
cb.
herba poma
BOT.
Planta herbàcia anual de la família de les escrofulariàcies
(Odontites viscosa),
pubescent i viscosa, de fulles linears, flors grogues arraïmades i fruits capsulars.
cc.
herba prima
BOT.
Canyeta d'or.
cd.
herba pucera
BOT.
Planta herbàcia anual de la família de les plantaginàcies
(Plantago psyllium),
pubescent i glandulosa, de fulles linears i flors menudes en glomèruls ovoides i pedunculats.
ce.
herba puntera
BOT.
Consolva.
cf.
herba queixalera
BOT.
Jusquiam.
cg.
herba salada
BOT.
Salicòrnia.
ch.
herba sana
BOT.
Menta.
ci.
herba talpera
BOT.
Planta herbàcia anual de la família de les solanàcies
(Datura stramonium),
de fulles ovades i sinuades, flors infundibuliformes i fruits equinats.
cj.
herba tora
BOT.
Tora
1
.
ck.
herba ventolera
BOT.
Planta herbàcia perenne de la família de les labiades
(Phlomis herba-venti),
de fulles ovades o lanceolades i flors purpúries en verticil·lastres.
cl.
herba vergera
BOT.
Planta herbàcia perenne de la família de les compostes
(Bellium bellidioides).
cm.
herbes fines
ALIM.
Plantes herbàcies aromàtiques que s'empren senceres per a adobar certs plats no massa picants.
cn.
mala herba
Herba que no té cap utilitat i perjudica el desenrotllament de les altres plantes entre les quals creix.
2.
f.
[
p. ext.
]
BOT.
Planta herbàcia, gramígena habitualment, que creix de manera natural on les condicions són favorables.
El molí abandonat està ple d'herbes.
3.
a.
f.
Conjunt d'herbes.
Un manat d'herba. Florix l'herba dels prats. Van xafar l'herba.
b.
fer herba
Segar, collir o arrancar herba per donar-la al bestiar.
c.
segar l'herba davall dels peus
(a algú)
Procurar fer-li mal, perjudicar-lo, impedir que reïsca, especialment per suplantar-lo.
Els seus mateixos assessors li van segar l'herba davall dels peus.
d.
sentir créixer
l'herba
Ser molt llest.
4.
f. pl.
Herbada.
5.
f. pl.
Planta al·lucinògena.
Fumar herba.
6.
en herba
Expressió que s'aplica als cereals i a unes altres plantes semblants quan no han arribat encara a la maduresa.
Va segar el blat en herba.
7.
et conec, herbeta, que et dius marduix!
Expressió de desconfiança, d'incredulitat.
8.
mocador d'herbes
Mocador de fardell.