guia (Diccionari)

guia
1. f. Acció de guiar.
2. a. m. i f. Persona o animal que acompanya algú per ensenyar-li el camí, que conduïx un grup per un camí o lloc. És perillós fer excursions d'alta muntanya sense un bon guia. Anna és la guia del museu. Hi aniré si tu em fas de guia. L'ovella que du l'esquellot és la guia.
b. m. i f. Cavalleria que va enganxada davant del tot en un tir de huit o més animals.
c. guia (o xica guia ) ESCOLT. Dona afiliada al guiatge.
3. a. m. i f. [ p. anal. ] Allò que indica, ajuda a trobar o a discernir el camí que cal seguir per anar a un lloc, per un lloc. El campanar em fa de guia per anar pel poble. Les indicacions que trobàrem pel camí ens serviren de guia.
b. f. [ p. anal. i esp. ] Llibre que conté la informació i les indicacions necessàries per a la visita d'un museu o conjunt monumental, d'una ciutat, d'un país o d'un estat.
c. guia d'ones RADIOTÈCNIA Sistema usat per a guiar ones electromagnètiques, especialment microones.
4. m. i f. Persona o cosa que servix per a orientar, donar una bona direcció al treball o accions d'algú. En estos estudis, ell em féu de guia. Té per guia i exemple el seu germà.
5. a. f. Objecte, aparell, etc., que servix per a dirigir el moviment d'alguna cosa. Hem posat una guia per descórrer les cortines.
b. f. MAR. Conjunt de les taules de fusta que, a tall de carrils, servixen per a guiar les embarcacions en avarar-les.
c. f. MAR. Peça proveïda d'un forat o d'una canal que servix per a guiar la direcció d'una corda, per a canviar-ne la direcció o per a evitar que les cordes s'enreden entre elles.
d. f. OFICIS Regata o ressalt d'una màquina, d'un moble, etc., que servix per a obligar una peça a moure's d'una determinada manera.
e. f. TECNOL. Peça d'una màquina o d'un mecanisme que servix per a dirigir el moviment d'una altra peça o d'una part del mecanisme.
6. f. ARM. Document identificatiu d'una arma de foc i que acredita la validesa de la possessió per a qui en fa ús.
7. m. MIL. Soldat que es col·loca, en les evolucions, a cap de fila, per facilitar la bona alineació.
8. f. MIN. En les mines, terra que indica que prop hi ha una veta o que esta és abundant.

guia (Traducció Valencià-Castellà)

guia m. i f. 1. guía ( m. ), adalid.
2. guia (o xica guia ) guía.
3. guia d'ones

guía (Traducció Castellà-Valencià)

guía 1. f. guiatge ( m. ), guiament ( m. ), guia.
2. m. i f. guia.
3. f. guiadora.

guiar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
guiar






Participi
guiat
guiada
guiats
guiades



Gerundi
guiant






INDICATIU
Present
(jo) guie
(tu) guies
(ell/ella/vosté) guia
(nosaltres) guiem
(vosaltres) guieu
(ells/elles/vostés) guien

Perfet
(jo) he guiat
(tu) has guiat
(ell/ella/vosté) ha guiat
(nosaltres) hem guiat
(vosaltres) heu guiat
(ells/elles/vostés) han guiat

Passat simple
(jo) guií
(tu) guiares
(ell/ella/vosté) guià
(nosaltres) guiàrem
(vosaltres) guiàreu
(ells/elles/vostés) guiaren

Passat perifràstic
(jo) vaig guiar
(tu) vas (o vares) guiar
(ell/ella/vosté) va guiar
(nosaltres) vam (o vàrem) guiar
(vosaltres) vau (o vàreu) guiar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) guiar

Imperfet
(jo) guiava
(tu) guiaves
(ell/ella/vosté) guiava
(nosaltres) guiàvem
(vosaltres) guiàveu
(ells/elles/vostés) guiaven

Plusquamperfet
(jo) havia guiat
(tu) havies guiat
(ell/ella/vosté) havia guiat
(nosaltres) havíem guiat
(vosaltres) havíeu guiat
(ells/elles/vostés) havien guiat

Passat anterior
(jo) haguí guiat
(tu) hagueres guiat
(ell/ella/vosté) hagué guiat
(nosaltres) haguérem guiat
(vosaltres) haguéreu guiat
(ells/elles/vostés) hagueren guiat

Futur
(jo) guiaré
(tu) guiaràs
(ell/ella/vosté) guiarà
(nosaltres) guiarem
(vosaltres) guiareu
(ells/elles/vostés) guiaran

Futur perfet
(jo) hauré guiat
(tu) hauràs guiat
(ell/ella/vosté) haurà guiat
(nosaltres) haurem guiat
(vosaltres) haureu guiat
(ells/elles/vostés) hauran guiat

Condicional
(jo) guiaria
(tu) guiaries
(ell/ella/vosté) guiaria
(nosaltres) guiaríem
(vosaltres) guiaríeu
(ells/elles/vostés) guiarien

Condicional perfet
(jo) hauria guiat
(tu) hauries guiat
(ell/ella/vosté) hauria guiat
(nosaltres) hauríem guiat
(vosaltres) hauríeu guiat
(ells/elles/vostés) haurien guiat

SUBJUNTIU
Present
(jo) guie
(tu) guies
(ell/ella/vosté) guie
(nosaltres) guiem
(vosaltres) guieu
(ells/elles/vostés) guien

Perfet
(jo) haja guiat
(tu) hages guiat
(ell/ella/vosté) haja guiat
(nosaltres) hàgem guiat
(vosaltres) hàgeu guiat
(ells/elles/vostés) hagen guiat

Imperfet
(jo) guiara
(tu) guiares
(ell/ella/vosté) guiara
(nosaltres) guiàrem
(vosaltres) guiàreu
(ells/elles/vostés) guiaren

Plusquamperfet
(jo) haguera guiat
(tu) hagueres guiat
(ell/ella/vosté) haguera guiat
(nosaltres) haguérem guiat
(vosaltres) haguéreu guiat
(ells/elles/vostés) hagueren guiat

IMPERATIU
Present

guia (tu)
guie (ell/ella/vosté)
guiem (nosaltres)
guieu (vosaltres)
guien (ells/elles/vostés)

Segona persona singular Presente Imperativo del verb guiar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
guiar






Participio
guiado
guiada
guiados
guiadas



Gerundio
guiando






INDICATIVO
Presente
(yo) guío
(tu) guías
(el/ella/Ud.) guía
(nosotros) guiamos
(vosotros) guiáis
(ellos/ellas/Uds.) guían

Pretérito perfecto simple
(yo) guié
(tu) guiaste
(el/ella/Ud.) guió
(nosotros) guiamos
(vosotros) guiasteis
(ellos/ellas/Uds.) guiaron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he guiado
(tu) has guiado
(el/ella/Ud.) ha guiado
(nosotros) hemos guiado
(vosotros) habéis guiado
(ellos/ellas/Uds.) han guiado

Pretérito imperfecto
(yo) guiaba
(tu) guiabas
(el/ella/Ud.) guiaba
(nosotros) guiábamos
(vosotros) guiabais
(ellos/ellas/Uds.) guiaban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había guiado
(tu) habías guiado
(el/ella/Ud.) había guiado
(nosotros) habíamos guiado
(vosotros) habíais guiado
(ellos/ellas/Uds.) habían guiado

Pretérito anterior
(yo) hube guiado
(tu) hubiste guiado
(el/ella/Ud.) hubo guiado
(nosotros) hubimos guiado
(vosotros) hubisteis guiado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron guiado

Futuro simple
(yo) guiaré
(tu) guiarás
(el/ella/Ud.) guiará
(nosotros) guiaremos
(vosotros) guiaréis
(ellos/ellas/Uds.) guiarán

Futuro compuesto
(yo) habré guiado
(tu) habrás guiado
(el/ella/Ud.) habrá guiado
(nosotros) habremos guiado
(vosotros) habréis guiado
(ellos/ellas/Uds.) habrán guiado

Condicional simple
(yo) guiaría
(tu) guiarías
(el/ella/Ud.) guiaría
(nosotros) guiaríamos
(vosotros) guiaríais
(ellos/ellas/Uds.) guiarían

Condicional compuesto
(yo) habría guiado
(tu) habrías guiado
(el/ella/Ud.) habría guiado
(nosotros) habríamos guiado
(vosotros) habríais guiado
(ellos/ellas/Uds.) habrían guiado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) guíe
(tu) guíes
(el/ella/Ud.) guíe
(nosotros) guiemos
(vosotros) guiéis
(ellos/ellas/Uds.) guíen

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya guiado
(tu) hayas guiado
(el/ella/Ud.) haya guiado
(nosotros) hayamos guiado
(vosotros) hayáis guiado
(ellos/ellas/Uds.) hayan guiado

Pretérito imperfecto I
(yo) guiara
(tu) guiaras
(el/ella/Ud.) guiara
(nosotros) guiáramos
(vosotros) guiarais
(ellos/ellas/Uds.) guiaran

Pretérito imperfecto II
(yo) guiase
(tu) guiases
(el/ella/Ud.) guiase
(nosotros) guiásemos
(vosotros) guiaseis
(ellos/ellas/Uds.) guiasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera guiado
(tu) hubieras guiado
(el/ella/Ud.) hubiera guiado
(nosotros) hubiéramos guiado
(vosotros) hubierais guiado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran guiado

Futuro simple
(yo) guiare
(tu) guiares
(el/ella/Ud.) guiare
(nosotros) guiáremos
(vosotros) guiareis
(ellos/ellas/Uds.) guiaren

Futuro compuesto
(yo) hubiere guiado
(tu) hubieres guiado
(el/ella/Ud.) hubiere guiado
(nosotros) hubiéremos guiado
(vosotros) hubiereis guiado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren guiado

IMPERATIVO
Presente

guía (tu)
guíe (el/ella/Ud.)
guiemos (nosotros)
guiad (vosotros)
guíen (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar