gust
1.
m. FISIOL.
Sentit per mitjà del qual es perceben els sabors.
2.
a.
m.
Sabor.
Este xarop té molt mal gust.
b.
no saber quin gust té
No haver-ho tastat mai, desconéixer alguna cosa.
3.
a.
m.
Sensació agradable que produïxen certs sabors.
Menja amb un gust!
b.
m.
[
fig.
]
Plaer amb què es fa alguna cosa o que es troba en alguna cosa.
Quan riu, riu de gust. He agarrat gust al nou treball. No em ve de gust anar amb tu al teatre.
c.
m.
Còmodament.
Ho faig a gust.
d.
a gust
Segons propi desig.
Li han dit que faça un llibre a gust.
e.
de bon gust
Considerat bell, correcte.
f.
de gust
Que té distinció.
És una dona de gust.
g.
de mal gust
Considerat poc refinat, incorrecte.
h.
donar gust a la boca
Dir tot el que es vol.
i.
pagar el gust i les ganes
Pagar més del just.
4.
m.
[
p. ext.
]
Cosa no indispensable que causa un plaer.
No ens falta res, però no podem permetre'ns cap gust.
5.
m.
[
p. ext.
]
Preferència donada a certes coses, afició.
Sentir gust per una cosa.
6.
a.
m.
Facultat de formular juís estètics.
Este edifici és de mal gust.
b.
m.
Manera especial, personal o col·lectiva, de sentir i de realitzar l'obra artística en una època determinada.
El gust grec.