guardar
1.
a.
v. tr.
Posar en lloc segur (alguna cosa) per a tindre-la-hi mentres no s'haja d'usar.
Ha guardat el cotxe al garatge.
b.
v. pron.
Retraure's en absolut d'intervindre, d'actuar, de figurar, etc., en alguna cosa.
Si no l'encerte ara ja em puc guardar.
2.
a.
v. tr.
Protegir (algú o a alguna cosa) d'un dany, d'un perjuí.
Això em guarda de tot perill. Un sentinella guarda l'entrada del castell. Guarda'm el xiquet un moment, que vaig a comprar. Guardar un bosc, un ramat.
b.
v. pron.
Procurar preservar-se d'algú o d'alguna cosa, evitar de fer alguna cosa.
Guardeu-vos dels vostres enemics. Guardeu-vos d'anar-hi. Guarda't de les idus de març.
c.
Déu me'n
(o
nos en
, o
te'n
, etc.)
guard!
Expressió usada per a manifestar el desig que una cosa no ocórrega o la intenció que es té de no fer-la.
Déu nos en guard de caure en traïció! Déu me'n guard d'anar-hi!
d.
Déu vos
(
lo
o
te
)
guard!
Expressió usada com a fórmula de salutació.
3.
a.
v. tr.
[
p. ext.
]
Vigilar que (algú o alguna cosa) quede en un lloc o en un estat, retindre, conservar.
Guardar un presoner. Guardar un criat, un xicot. Guardar còpia d'una carta. Guardar fresca la carn.
b.
v. tr.
[
p. ext.
i
fig.
]
Guardar un record, les il·lusions, la innocència. Guardar silenci.
4.
a.
v. tr.
[
p. ext.
]
Reservar.
Em guardareu una barra de pa, que després passaré a buscar-la? M'han regalat un pastís i te n'he guardat un tros.
b.
v. pron.
[
p. ext.
]
Sempre s'ho guarda tot per a ell.
5.
v. tr. INFORM.
Gravar (una informació) en un suport adequat, generalment per a donar-li un caràcter definitiu o per raons de seguretat.