gràcia
1.
a.
f.
Allò que agrada i atrau en les actituds o en les maneres d'algú.
Ho ha dit amb molta gràcia.
b.
f.
Qualitat que fa agradable algú o alguna cosa.
Una xiqueta plena de gràcies.
c.
f.
Allò que, en algú o alguna cosa, satisfà estèticament per la naturalitat, facilitat, fluïdesa, etc., no per la força, la potència o sublimitat.
La gràcia del temple està en l'esveltesa de les columnes.
d.
fer gràcia
Plaure algú o alguna cosa per la seua gràcia.
El teu xiquet sempre està fent-me carasses: fa molta gràcia. Sobretot va fer-me gràcia l'agilitat amb què es movia.
e.
fer gràcia
(a algú)
Atraure'l, abellir-li, algú o alguna cosa.
La mires amb uns ulls que em pareix que Anna et fa gràcia. Em fa molta gràcia d'anar-hi.
f.
fer gràcia
[
iròn.
]
Causar algú o alguna cosa sorpresa, irritació, etc.
Em fas gràcia! Si ahir em deies justament el contrari. Fa gràcia que siga precisament ell qui ho diga.
g.
no fer gràcia
(o
no fer
gens de gràcia
, o
fer molt poca gràcia
)
Produir recel, etc., algú o alguna cosa.
Este home em fa molt poca gràcia. Això que ha insinuat no em fa gens de gràcia.
h.
no tindre gens de gràcia
Ser, alguna cosa, desagradable, molesta, etc.
Estes històries que em contes no tenen gens de gràcia.
i.
tindre gràcia
[
iròn.
]
Ser alguna cosa sorprenent, irritant, etc.
Té gràcia que, a més de no pagar-me, m'insulte.
2.
a.
f.
Benvolença que una persona acorda a una altra, disposició a ser agradable.
Gaudia de la gràcia del rei.
b.
f.
Allò que és acordat a algú perquè li és agradable, no perquè li siga estrictament degut.
Va dir-li que li concediria la gràcia que li demanara. Perdoneu-lo: feu-me esta gràcia. Li ho he demanat com una gràcia. Una gràcia de caritat, per l'amor de Déu.
c.
f.
Perdó acordat benèvolament.
El sobirà té el dret de gràcia.
d.
f. REL.
Do gratuït, lliure i personal de Déu a l'home, pel qual pot participar de la vida divina.
e.
caure en gràcia
(a algú)
Ser persona del seu grat, ser-li simpàtic.
Més val caure en gràcia que ser graciós.
f.
colp de gràcia
Colp amb què es mata un ferit per evitar que patisca més.
g.
colp de gràcia
Allò que acaba de perdre algú.
h.
en gràcia de Déu
REL.
Net de pecat.
i.
estar en gràcia
(d'algú)
Tindre'n la benevolència.
j.
estar en gràcia prop del rei
(o
de la reina
,
o
del príncep
, etc.)
Gaudir de la seua benvolença, del seu favor.
k.
estat de gràcia
REL.
Estat de la persona que està en gràcia de Déu.
l.
fer gràcia
(d'alguna cosa, a algú)
Fer-li'n do, concedir-li-la.
El rei li féu gràcia de viles i castells.
m.
fer gràcia
(d'alguna cosa, a algú)
Perdonar-li-la, no exigir-li-la.
Us faig gràcia de la indemnització.
n.
gràcia d'estat
REL.
Gràcia adequada a l'estat o càrrec d'una persona i a les responsabilitats que en deriven.
o.
per la gràcia de Déu
HIST.
Expressió afegida sovint al títol de monarques o caps d'Estat de països cristians.
3.
a.
f. pl.
Indult.
Ja li n'has donat les gràcies? Vinc a donar-te les gràcies per la teua ajuda.
b.
acció de gràcies
REL.
Acció de donar gràcies a Déu per algun esdeveniment, obra, etc., que s'interpreta com a do seu.
c.
donar gràcies
(d'alguna cosa, a algú)
Atribuir-li'n el resultat favorable, el mèrit, etc.
Mai em cansaré de donar-li gràcies pel que ha fet per mi.
d.
fer gràcies de
Agrair.
e.
gràcies a
Per mitjà de, per.
Arribàrem a temps gràcies a ell.
f.
gràcies a Déu
Expressió pietosa amb què s'atribuïx a Déu alguna cosa que es considera com un bé.
Gràcies a Déu, ja no corre perill. Tots estem bé de salut, gràcies a Déu.
g.
gràcies a Déu
Expressió amb que es manifesta satisfacció perquè per fi ha ocorregut alguna cosa que s'havia esperat llargament, perquè no ha arribat a ocórrer alguna cosa que es temia, etc.
Gràcies a Déu! Ja era hora que vinguéreu!
h.
gràcies!
(o
moltes gràcies!
, o
gràcies per
[o
de
]
[alguna cosa]
)
Expressions de cortesia amb què es manifesta agraïment.
Gràcies pel teu interés!
i.
i gràcies!
Tot al més.
4.
a.
f. DRET
Benefici especial concedit pel poder públic sense compensació directa.
b.
f. DRET
Facultat de les més altes magistratures de l'Estat, consistent a concedir una remissió total o parcial de la condemna o l'anul·lació de l'antijuridicitat del fet que motivà la condemna.
c.
f. DRET
Indult.