gra
1.
a.
m. BOT.
Fruit o llavor dels cereals.
b.
m. BOT.
Conjunt de llavors de cereals una vegada separada la palla.
c.
m. BOT.
Terme que s'aplica a certes llavors menudes, com les de la mostassa o les de l'anís.
d.
m. BOT.
Llavor de certs fruits carnosos, com el meló d'Alger o el meló.
e.
m. BOT.
Cada una de les baies del raïm.
Un gra de raïm.
f.
m. BOT.
Cada una de les parts o de les llavors de què consten certs fruits.
Un gra de magrana, un gra de cacau.
g.
m. BOT.
Cada una de les parts de certs bulbs.
Un gra d'all.
h.
en gra
Sense moldre.
Compre el café en gra i després el molc al meu gust.
i.
ni gra ni boll
Res.
j.
separar el gra de la palla
Destriar.
2.
a.
m.
[
p. anal.
]
Tros menut, més o menys redó, d'una substància qualsevol, especialment el perforat per a enfilar-lo.
Els grans d'un rosari, d'un collaret.
b.
m.
[
p. anal.
]
Partícula.
Gra d'arena, de sal, de sucre.
c.
anar al gra
Atendre a la part substancial d'un assumpte, prescindint de les coses secundàries.
d.
fer-ne un gra massa
Excedir-se.
e.
gra d'ordi
MAR.
Nuc mariner igual a la pinya de rosa, però més menut de mida.
f.
gra d'ordi
TECNOL.
Ferramenta de torner amb punta piramidal usada per a treballar racons molt aguts.
g.
gra d'ordi
TECNOL.
Peça metàl·lica amb una o més canals en forma de V.
h.
gra d'ordi
TECNOL.
Canal en forma de V que servix per a suportar peces de forma redona.
3.
a.
m.
[
p. anal.
]
Forma d'agregació de les partícules constituents d'una substància que determina la seua major o menor aspror al tacte, la duresa.
Una pedra, un marbre, de gra fi.
b.
m.
[
p. anal.
]
FOTOGR.
Aglomerat de partícules de plata reduït pel revelat.
c.
m.
[
p. anal.
]
GEOL.
Cada una de les partícules o cristalls de què estan formats els sediments o les roques.
d.
m.
[
p. anal.
]
METAL·L.
Cada un dels cristalls polièdrics, normalment visibles al microscopi, que formen l'estructura policristal·lina d'un metall o d'un aliatge.
e.
gra cristal·lí
CRISTAL·L.
Element monocristal·lí d'un agregat anaxial.
f.
gra de pólvora
TÈXTIL
Tipus de lligament que presenta una superfície coberta de granets.
4.
a.
m.
[
p. anal.
]
Cada una de les desigualtats en ixents, comparables a grans diminuts, d'una superfície.
b.
m.
[
p. anal.
]
BIOL.
Grànul.
c.
m.
[
p. anal.
]
PAT.
Xicotetes tumoracions vesiculars o papuloses de la pell que pel seu aspecte recorden les llavors dels cereals.
d.
gra artificial
ADOB.
Gra que s'obté per gravat del cuiro.
e.
gra de clorofil·la
BIOL.
Cloroplast.
f.
gra natural
ADOB.
Gra propi de la flor del cuiro que no ha sigut modificat.
g.
gra pujat
ADOB.
Gra molt pronunciat, ja siga natural o artificial, que té un tacte aspre.
5.
a.
m. METROL.
Unitat de pes, usada en els països anglosaxons, equivalent a 0,0648 g.
b.
m. METROL.
Unitat de pes equivalent a 0,058 g.
c.
m. METROL.
Unitat de pes usada en joieria, equivalent a
1
/
[dn<-->5]
4
de quirat, o siga, 0,058 g per a or i plata i 0,050 per a pedreria.
d.
m. METROL./FARM.
Antiga unitat de pes equivalent a la vint-i-quatrena part d'un escrúpol, aproximadament cinc centigrams.
6.
a.
m. NUMISM.
Vint-i-quatrena part de la moneda en la divisió del marc.
b.
m. NUMISM.
Nom de diverses monedes antigues de metall, de valor i de pes diversos.
7.
m. BOT.
==>
herba del mal gra
.
8.
grans de rosari
(o
de Baily
)
ASTR.
Aspecte que presenta l'estreta porció lluminosa de la superfície solar al final i al principi de la fase de totalitat d'un eclipsi solar.