gola (Diccionari)

gola
1. a. f. ANAT. Part anterior del coll; espai existent entre el vel del paladar i l'entrada de l'esòfag i la laringe.
b. mentir per la gola [ ant. ] Mentir descaradament. Curial respongué: Tu ments per la gola.
c. penjar per la gola (algú) Penjar una persona, especialment un reu.
d. tindre (algú) a la gola Tindre-li aversió.
e. tindre (el menjar) a la gola Estar empatxat.
f. tindre (algú) molta gola Ser molt avariciós.
2. a. f. [ p. anal. ] Obertura i passatge d'entrada. La gola del port. La gola d'una cova.
b. f. [ p. anal. ] Paratge de molta profunditat en el curs d'un riu.
3. f. Apetit desordenat de menjar i beure.
4. adj. i m. i f. Línia recta que unix els extrems de dos flancs en una fortificació defensiva. Para ja de menjar, dona, no sigues gola.
5. a. f. ARM. Mitja lluna de metall que porten penjant del coll, com a insígnia, els oficials de l'exèrcit quan estan de facció.
b. f. ARM. Peça de l'armadura que es posava damunt del pitral per cobrir i defendre la gola.
c. f. INDUM. Coll fort proveït d'una xicoteta valona de tela blanca emmidonada.
6. f. ARQUIT. Motlura el perfil de la qual té la figura d'una S.
7. f. BOT. Zona superior d'una corol·la gamopètala o d'un calze gamosèpal.
8. f. REL. Un dels set pecats capitals, definit com a apetit desordenat de menjar i beure.
9. f. MIL. Línia recta que unix els extrems de dos flancs en una fortificació defensiva.

gola (Traducció Valencià-Castellà)

gola f. 1. gaznate ( m. ), gola, gula, fauces ( f. pl. ), garganta -da ( adj. ), caluma, golilla, galillo, garguero, gargüero, tollón, tragaderas, tragadero. La gola dels mamífers. ® Las fauces de los mamíferos.
2. mentir per la gola mentir con toda la boca.
3. penjar per la gola ahorcar, colgar.

gola (Traducció Castellà-Valencià)

gola f. gola.

Et pot interessar