{{#palabras}}
{{.}}
{{/palabras}} {{^palabras}}
No hi ha cap resultat ...
{{/palabras}}
genitiu (Diccionari)
genitiu
1.
m. LING.
Cas de la declinació de les llengües indoeuropees que, bàsicament, expressa una relació de possessió, pertinença, origen d'una acció, etc.
2.
genitiu absolut
LING.
Construcció grega similar a l'ablatiu absolut del llatí.
genitiu (Traducció Valencià-Castellà)
genitiu
m.
1.
genitivo -va
(
m.
i
f.
).
2.
genitiu absolut
genitivo absoluto.
Et pot interessar
adonar
allisadora
ambición
batida
cartometría
coccòlit
crestar
demacració
desedificación
esguerrar
eu-
frental
il·legible
lorantàcies
metòpic
panxa
quimotripsinogen
renunciant
revoltim
trepitjada