{{#palabras}}
{{.}}
{{/palabras}} {{^palabras}}
No hi ha cap resultat ...
{{/palabras}}
genitiu (Diccionari)
genitiu
1.
m. LING.
Cas de la declinació de les llengües indoeuropees que, bàsicament, expressa una relació de possessió, pertinença, origen d'una acció, etc.
2.
genitiu absolut
LING.
Construcció grega similar a l'ablatiu absolut del llatí.
genitiu (Traducció Valencià-Castellà)
genitiu
m.
1.
genitivo -va
(
m.
i
f.
).
2.
genitiu absolut
genitivo absoluto.
Et pot interessar
Bejís
Paracelso
abrasió
apañacuencos
arabización
campodea
cerrajería
condròcit
crucíbulo
deposant
enrullar
entremesclar
gramenera
hermanal
judeocristianismo
macrobiòtic
opalinins
planchista
portaveu
semitronchado