gafa
1.
a.
f.
Peça de ferro usada per a ajuntar dos objectes, subjectar l'objecte que es treballa, fixar una peça a un suport, etc.
b.
f.
[
p. ext.
]
Fil d'aram, vareta, etc., que es fixa a un objecte i que servix per a agarrar-lo a un suport.
Unes ulleres amb gafes.
c.
f. CIR.
Xicoteta làmina de metall amb uns ganxets als extrems, col·locats perpendicularment.
d.
f. FÍS.
Peça de la ballesta que servix per a armar-la.
e.
gafa de baixant
CONSTR.
Argolla proveïda d'una pota que, encastada a la paret, servix de suport d'un baixant.
f.
gafa de canal
CONSTR.
Suport en forma de mitja lluna proveït d'una pota que s'encasta a la paret i que servix per a subjectar una canal.
g.
gafa de pala i punta
CONSTR.
Clau proveït d'una pala amb forats que servix per a fixar peces de fusta (unides a la pala per caragols) a l'obra.
h.
gafa de punta
CONSTR.
Clau de tija ampla usat per a unir els bastiments de fusta a l'obra.
2.
a.
f. MAR.
Pal d'uns dos metres de llargària, amb un ganxo o dos en un extrem, usat per a ajudar a atracar i desatracar les embarcacions menors.
b.
f. MAR.
Barra grossa, amb un ganxo a l'extrem, usada per a corbar fustes al foc.