funció
1.
f.
Acció especial, pròpia o normal d'un òrgan o d'un aparell d'un animal o d'una planta.
2.
f.
Acció pròpia, característica, d'una facultat natural.
La funció de la intel·ligència.
3.
f.
Acció pròpia d'una màquina.
4.
a.
f.
Acció que pertany fer a una persona pel seu càrrec, el seu ofici, etc.
Les funcions d'un secretari.
b.
en funcions
Exercint el seu càrrec.
c.
entrar en funcions
Començar a exercir les funcions pròpies d'un càrrec.
5.
a.
f. ESPECT.
Cada una de les representacions de l'obra dramàtica dins de l'espai escènic.
b.
f. ESPECT.
Qualsevol tipus de representació de circ, de teatre o de varietats.
c.
f. LITÚRGIA
Celebració o cerimònia religiosa.
6.
a.
f. LING.
Valor d'un element lingüístic en l'estructura gramatical d'una oració.
b.
f. LING.
Valor d'una unitat lingüística segons la informació que aporta com a part d'un sistema.
c.
funció apel·lativa
LING.
Funció conativa.
d.
funció conativa
LING.
Funció del llenguatge que impulsa l'oient a actuar d'una forma determinada, de manera que el missatge se centra en el receptor.
e.
funció denotativa
LING.
Funció referencial.
f.
funció emotiva
LING.
Funció expressiva.
g.
funció expressiva
LING.
Funció del llenguatge que manifesta l'actitud, el sentiment o la intenció del parlant, de manera que el missatge se centra en l'emissor.
h.
funció fàtica
LING.
Funció del llenguatge que manifesta la intenció de mantindre la comunicació amb l'oient, de manera que el missatge se centra en l'establiment d'un contacte social.
i.
funció gramatical
LING.
Funció sintàctica que un element lingüístic té dins d'una oració.
j.
funció metalingüística
LING.
Funció del llenguatge per mitjà la qual es parla de la llengua mateixa, de manera que el missatge se centra en el codi lingüístic.
k.
funció poètica
LING.
Funció del llenguatge que pretén crear un efecte estètic o creatiu, de manera que el missatge se centra en ell mateix.
l.
funció referencial
LING.
Funció del llenguatge en què el parlant informa objectivament sobre algun aspecte de l'entorn comunicatiu, de manera que el missatge se centra en el context.
m.
funció semiològica
LING.
Relació entre una forma d'expressió i una forma de contingut.
7.
a.
f.
Magnitud els valors de la qual depenen dels d'una altra o d'altres magnituds variables.
L'àrea de la superfície esfèrica és funció del radi.
b.
en funció de
A partir de, segons, d'acord amb.
Faré la tesi en funció del resultat dels cursos de doctorat.
c.
funció trigonomètrica
MAT.
Cada una de les funcions que considera la trigonometria, basades en les raons del mateix nom.
d.
ser
(una cosa)
funció de
(una altra)
Dependre'n.