fugir
1.
a.
v. intr.
Allunyar-se corrent per a evitar un dany, un perill, etc.
En sentir-nos, el cervo va fugir.
b.
v. intr.
[
fig.
]
Allunyar-se, alguna cosa, ràpidament.
El barret, amb el vent, li va fugir del cap.
2.
a.
v. intr.
Escapar-se.
Els pollastres han fugit del tancat.
b.
v. intr.
[
fig.
]
Eixir, desprendre's, etc., una cosa del lloc on quedava subjecta.
El martell li ha fugit de les mans.
c.
v. intr.
Allunyar-se, apartar-se.
Fuig dels vicis.
d.
v. intr.
Passar ràpidament.
Com fuig el temps!
e.
fugir d'estudi
Defugir una qüestió, un assumpte, que es considerava poc convenient.
f.
fugir escapat
Anar-se'n precipitadament.
3.
fuig!
(o
fugiu!
)
Exclamació que expressa incredulitat o lleva importància a allò que s'ha dit.