fresc -a
1.
a.
adj.
Moderadament fred, que produïx una sensació de frescor.
Un temps fresc.
b.
adj.
Agradablement fred.
Aigua fresca. Tindre la boca fresca.
c.
adj.
Es diu del teixit prim que no reté la calor del cos, utilitzat per a vestits d'estiu.
d.
dir-ne una de fresca
(o
quatre de fresques
)
(a algú)
Fer-li desconsideradament un
reprotxe
, una observació, etc.
e.
en fresc
En un lloc fred, especialment en aigua freda, perquè es refrede.
Posar les begudes i la fruita en fresc.
f.
no haver-se'n vist mai de més fresques
Trobar dificultats inesperades.
2.
a.
adj.
Acabat de fer, d'acomplir, etc., o completament recent.
Notícies fresques. Una ferida fresca.
b.
adj.
Que no ha experimentat cap tipus d'alteració i conserva inalterables les qualitats originàries.
Ous frescs. Peix fresc.
c.
adj.
[
fig.
]
Que conserva íntegres les facultats físiques o intel·lectuals.
Una pell fresca. Una ment fresca.
d.
adj.
[
p. ext.
i
fig.
]
Una memòria fresca.
e.
adj.
No passat, no marcit.
Fruita fresca.
f.
adj.
Humit, perquè està acabat de fer.
La pintura de la paret encara està fresca.
g.
de fresc
D'ara mateix, de poc de temps.
Afaitat de fresc.
h.
dir-ne
(o
explicar-ne
)
una de fresca
Explicar una nova sorprenent.
i.
més fresc que una cama-roja
Molt fresc.
3.
a.
adj.
[
fig.
]
Es diu de la persona que actua en profit propi sense importar-li si perjudica algú altre.
Quin home més fresc: només va a la seua!
b.
adj.
[
fig.
]
Que no s'immuta fàcilment.
Quin xic més fresc: no es pren res seriosament.
c.
adj.
[
fig.
]
Es diu de les persones, especialment les dones, despreocupades en la relació amb l'altre sexe.
d.
estar fresc
(o
ben fresc
)
Estar en una situació difícil, dificultosa de resoldre.
4.
m. ART
Tècnica pictòrica mural consistent a pintar damunt d'una preparació composta d'un arrebossat de calç i arena emprant colors trempats amb aigua sola que s'han d'assentar mentres esta es manté fresca.