forma
1.
a.
f.
Aparença externa d'una cosa (en contraposició a la matèria de què és composta), conjunt de línies i de superfícies que en determinen el contorn.
Este núvol té forma d'ànec. La forma de les mans. Les sabates velles perden la forma.
b.
f. pl.
Línies i superfícies que fan el contorn del cos humà, especialment de la dona.
Té unes formes esculturals.
c.
f.
[
fig.
]
La forma de govern d'un estat. La forma d'actuar d'un president.
2.
f.
Cada una de les diferents maneres d'existència, d'acció o de manifestació d'una mateixa cosa o substància.
Les formes gramaticals d'una paraula.
3.
a.
f.
Manera exterior de ser, de viure, d'obrar, etc.
La mira d'una forma arrogant.
b.
f.
[
esp.
]
Manera exterior de procedir segons certes regles.
En deguda forma.
c.
f. pl.
[
esp.
]
Manera exterior de comportar-se amb els altres.
Faltar a les bones formes.
d.
f.
[
esp.
]
Manera d'expressar el pensament, el sentiment, en una obra literària o artística, en un discurs, etc.
Una forma original.
e.
de forma que
De manera que.
f.
en forma
Com cal, segons la norma.
Un argument en forma.
g.
guardar les formes
Comportar-se bé.
h.
no haver-hi forma
No haver-hi manera.
No hi ha forma de resoldre-ho.
4.
a.
f.
Motle que servix per a donar una certa figura.
Forma de fer formatges.
b.
f.
Figura treta d'un motle.
5.
a.
f. ESPORT
Disposició d'un atleta amb vista a la pràctica de la seua especialitat esportiva.
b.
estar en forma
Escriuré l'article demà: hui no estic en forma.
c.
estar en forma
Estar en disposició òptima per a la pràctica d'una especialitat esportiva o per a qualsevol altra activitat.
6.
a.
f. GRÀF.
Motle ja imposat i en disposició de procedir al tiratge.
b.
f. GRÀF.
Sedàs metàl·lic, envoltat d'un marc postís, sobre el qual es depositava, en la fabricació del paper, la pasta necessària per a un full.
7.
forma musical
MÚS.
Manera d'organitzar un o més temes musicals en una peça.
8.
sagrada forma
Hòstia consagrada.