fonema
1.
m. LING.
Unitat funcional mínima en l'anàlisi de la primera articulació.
2.
a.
fonema anterior
LING.
Fonema l'articulació del correlat sonor del qual es forma, en general, en la part de davant de la boca.
b.
fonema asil·làbic
LING.
Fonema que no pot constituir un nucli sil·làbic.
c.
fonema paràsit
LING.
Fonema inorgànic, no etimològic.
d.
fonema sil·làbic
LING.
Fonema que pot constituir un nucli sil·làbic.