flor
1.
a.
f. BOT.
En les plantes superiors, part de la planta que inclou els òrgans de reproducció i el conjunt de cobertes protectores d'estos òrgans.
b.
f.
[
p. ext.
]
Denominació que s'aplica vulgarment i impròpiament a diverses inflorescències, com el capítol de les compostes o l'espàdix de les aràcies.
c.
en flor
Florit.
Els tarongers en flor.
d.
flor artificial
Objecte de paper, de tela, de plàstic, etc., que imita una flor.
e.
flor doble
BOT.
Flor en què, per cultiu, els òrgans de reproducció s'han transformat en pètals.
f.
flor femella
BOT.
Flor que no té estams.
g.
flor mascle
BOT.
Flor que no té pistils.
h.
flors cordials
FARM.
Mescla de quatre flors (borratja, buglossa, violeta i rosa roja) amb la qual es fa una infusió que s'utilitza en medicina popular com a sudorípara.
2.
a.
flor d'abella
BOT.
Abelles.
b.
flor d'aigua
ECOL.
Massa flotant d'algues microscòpiques, principalment cianofícies, que formen, a l'estiu, capes mucilaginoses, d'olor desagradable, sobre aigües estancades eutròfiques.
c.
flor d'aranya
BOT.
Aranyosa.
d.
flor d'avellana
BOT.
Planta herbàcia de la família de les oxalidàcies
(Oxalis cernua),
amb fulles trifoliades i flors grogues en umbel·la.
e.
flor de braçal
BOT.
Salicària.
f.
flor de cera
BOT.
Liana de la família de les asclepiadàcies
(Hoya carnosa),
amb fulles oposades, ovades i carnoses, i amb inflorescències cimoses de flors blanques.
g.
flor de coral
BOT.
Arbust o xicotet arbre espinós de la família de les fabàcies
(Erythrina crista-galli),
de fulles alternes trifoliades i flors carmesines.
h.
flor de cucut
BOT.
Planta herbàcia de la família de les cariofil·làcies
(Lychnis flos-cuculi),
de fulles lanceolades i flors amb cinc pètals rosats.
i.
flor de galàpet
(o
de dragó
)
BOT.
Planta herbàcia cactiforme de la família de les asclepiadàcies
(Stapelia variegata),
afil·la, de tiges grosses i tetragonals i de flors grogues amb taques purpúries.
j.
flor de la Mare de Déu
BOT.
Maleïda.
k.
flor de la passió
BOT.
Passionera.
l.
flor de l'amor
BOT.
Planta herbàcia vivaç de la família de les liliàcies
(Agapanthus africanus),
de fulles lanceolades i flors blaves en umbel·la sobre un llarg escapus.
m.
flor de l'home penjat
BOT.
Herba de la família de les orquidàcies
(Aceras anthropophorum),
amb les flors que tenen l'aspecte d'un home penjat.
n.
flor de lis
BOT.
Lis.
o.
flor de lluna
BOT.
Planta herbàcia enfiladissa de la família de les convolvulàcies
(Calonyction aculeatum),
aculeada, de fulles cordiformes i flors blanques oloroses, que s'obrin al final del dia.
p.
flor de mel
BOT.
Arbust perennifoli de la família de les meliantàcies
(Melianthus major),
d'olor molt forta, fulles imparipinnades i flors roges irregulars, disposades en raïm.
q.
flor de migdia
BOT.
Terme que s'aplica a diverses espècies del gènere
Lamprantus
(o també gènere
Mesembrianthemum),
de fulles suculentes i flors amb nombroses peces petaloides que es cultiven en els jardins.
r.
flor de monja
BOT.
Esteperola.
s.
flor de mort
BOT.
Sempreviva borda.
t.
flor de mort
BOT.
Boixac.
u.
flor de neu
BOT.
Lliri de neu.
v.
flor de neu
BOT.
Planta herbàcia perenne de la família de les compostes
(Leontopodium alpinum),
pròpia de l'alta muntanya, més o menys llanosa i blanquinosa, anomenada també
edelweiss.
w.
flor de ninou
BOT.
Nadala.
x.
flor de nit
BOT.
Planta herbàcia vivaç de la família de les nictaginàcies
(Mirabilis jalapa),
d'arrel tuberosa, fulles ovals acuminades i flors atrompetades de diversos colors que s'obrin quan es fa fosc.
y.
flor de palometa
BOT.
Planta herbàcia anual o biennal de la família de les solanàcies
(Schizanthus pinnatus),
de fulles pinnatisectes i flors grans amb una corol·la molt bilabiada i lobulada, que recorda la palometa.
z.
flor de paper
BOT.
Planta del gènere
Limonium,
espècie
fruticans,
amb inflorescències que es conserven, seques, molt de temps i es fan servir com a ornamentals.
aa.
flor de pastor
BOT.
Planta del gènere
Daphne,
espècie
cneorum.
ab.
flor de plata
BOT.
Setins.
ac.
flor de ploma
BOT.
Milfulles.
ad.
flor de quaresma
BOT.
Francesilla.
ae.
flor de Sant Agustí
BOT.
Perpetuïna.
af.
flor de Sant Benet
BOT.
Herba de Sant Benet.
ag.
flor de Sant Joan
BOT.
Planta sufruticosa de la família de les compostes
(Helichrysum angustifolium),
de fulles molt estretes i capítols grocs.
ah.
flor de Sant Patllari
BOT.
Rovell d'ou.
ai.
flor de Sant Sebastià
BOT.
Pinya groga.
aj.
flor de Santa Llúcia
BOT.
Sempreviva borda.
ak.
flor de seda
BOT.
Setins.
al.
flor de sempredura
BOT.
Pota de gat.
am.
flor de Senyora
BOT.
Maleïda.
an.
flor de simi
BOT.
Orquídia (
Orchis simia),
les flors de la qual recorden la imatge d'un simi.
ao.
flor de tigre
BOT.
Flor de dragó.
ap.
flor de tot l'any
BOT.
Boixac.
aq.
flor de tot l'any
BOT.
Sempreviva borda.
ar.
flor de tot l'any
BOT.
Perpetuïna.
as.
flor de Tots Sants
BOT.
Crisantem.
at.
flor de vent
BOT.
Anemone alpina.
au.
flor del mal d'ulls
BOT.
Almegó blanc.
av.
flor del mal d'ulls
BOT.
Calta.
aw.
flor dels tres claus
BOT.
Passionera.
ax.
flor d'ocell
BOT.
Estrelítzia.
ay.
flor d'onze mesos
BOT.
Xenixell.
az.
flor robí
BOT.
Herba anual de flors purpúries
(Lamium amplexicaule),
que es fa als horts.
ba.
flor sense virtut
BOT.
Maleïda.
bb.
flor sense virtut
BOT.
Perdiguera.
bc.
flor vermella
Herba de Santa Margarida.
3.
a.
f.
[
fig.
]
Esplendor, excelsitud de les coses intel·lectuals o morals.
La flor de la innocència.
b.
f.
[
fig.
]
Paraula o dita d'elogi, afectuosa, amable, etc.
Tirar flors a una xica.
c.
f.
[
poèt.
i
fig.
]
Vulva.
d.
f.
[
fig.
]
Ornament de l'estil retòric.
e.
en flor
En l'estat de major perfecció, bellesa, etc.
f.
flor natural
En els Jocs Florals, flor d'or amb què és premiada la millor composició de tema amorós.
g.
flors de retòrica
Ornaments de l'estil.
h.
haver nascut amb una flor al cul
Ser molt afortunat.
i.
la flor de la joventut
(o
de l'edat
, o
de la vida
)
El temps de la plena joventut, l'època millor de la vida.
j.
ser flors i violes
Ser cosa fàcil i agradable.
k.
ser una bona flor
Ser mala persona.
l.
serp amagada davall de les flors
Cosa perillosa amb aparences seductores.
m.
tirar flors a la tomba
(d'algú)
Retre homenatge a la seua memòria.
4.
f.
La part més delicada, més triada, d'una cosa.
La flor de les xiques del barri.
5.
a.
a flor de
A la superfície de.
A flor d'aigua. A flor de terra.
b.
a flor de llavis
A punt d'eixir de la boca.
Sempre té alguna paraula tendra a flor de llavis.
c.
a flor de pell
Que no passa de la pell, superficial.
6.
a.
f.
Polsim que recobrix certs fruits.
b.
f.
Bromera que es produïx en la superfície de certs líquids fermentats en contacte amb l'aire.
Flor de vi. Flor del vinagre.
7.
a.
f. ADOB.
Capa superior del derma de la pell d'un animal que apareix quan ha sigut depilada i l'epidermis ha sigut eliminada.
b.
f. ADOB.
Capa de la flor, molt prima, que se separa en dividir una pell.
8.
f. JOCS
En certs jocs, conjunt de tres o més cartes d'un mateix coll.
9.
flor de lis
HERÀLD.
Figura que representa la flor del lliri formada per un pètal central dreçat i dos corbats cap a fora, i que és l'emblema reial de França.