fins
1.
a.
prep.
Introduïx la designació d'allò que és el terme on alguna cosa arriba sense sobrepassar-lo, sovint formant locucions prepositives amb altres preposicions que la seguixen, especialment amb
a.
Anirem amb tren fins a Xàtiva. Treballe fins al mes de juliol. Compta fins a cent.
b.
prep.
En proposicions en què és expressada l'abstenció, la impossibilitat, etc., de fer alguna cosa, indica el moment en què algú passarà a fer-la, podrà fer-la, etc.
No ho podré fer fins a la setmana que ve.
c.
prep.
En expressions de comiat, indica el moment en què una persona compta, espera, etc., retrobar-se amb la persona de la qual s'acomiada.
Fins demà!
d.
fins que
Introduïx proposicions temporals.
No es pot votar fins que no s'han complit els díhuit.
2.
a.
adv.
Expressió ponderativa amb què es presenta com una cosa excepcional, sorprenent, etc., allò que afirma.
Hi eren tots, fins els més menuts.
b.
fins i tot
Fins.
Fins i tot ballàrem.