figura (Diccionari)

figura
1. a. f. Forma o aspecte extern d'un cos. En la mitologia clàssica es representaven personatges amb mescla de figures humanes i animals.
b. f. [ fig. ] Un dimoni en figura d'àngel.
2. a. f. Representació d'una forma, especialment la humana, a través del dibuix, la pintura o l'escultura.
b. f. GRÀF. Dibuix que il·lustra el text d'un llibre.
3. a. f. Expressió d'idees abstractes o immaterials per mitjà de paraules que suggerixen imatges del món físic.
b. f. Forma tangible amb què s'expressa d'una manera convencional una cosa intangible.
c. figura etimològica LING. Procediment sintàctic pel qual un verb regix un nom que té la mateixa arrel o un significat anàleg.
4. f. Persona considerada com una personalitat. És una figura del futbol.
5. f. DANSA Conjunt d'evolucions que formen una part d'una dansa.
6. f. GEOM. Conjunt de punts, de línies i de superfícies utilitzats per a representar cossos o bé per a il·lustrar un teorema o un problema.
7. f. LÒG. Cada un dels modes o formes que pot prendre un sil·logisme segons les posicions que el terme mitjà hi ocupe.
8. a. f. HERÀLD. Classe de càrrega o objecte heràldic representat en un escut d'armes.
b. mitja figura HERÀLD. Figura en situació d'ixent o naixent.

figura (Traducció Valencià-Castellà)

figura f. 1. figura, lazo, tipo. Una figura clàssica. ® Una figura clásica.
2. figura etimològica figura etimológica.

figura (Traducció Castellà-Valencià)

figura f. 1. figura. Una figura clásica. ® Una figura clàssica.
2. [ aspecto exterior ] parença, aspecte ( m. ). Tener buena figua. ® Tindre bon aspecte.
3. figura de bulto figurade relleu.
4. figura etimológica figura etimològica.
5. hacer figuras fer ganyotes.

Segona persona singular Present Imperatiu del verb figurar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
figurar






Participi
figurat
figurada
figurats
figurades



Gerundi
figurant






INDICATIU
Present
(jo) figure
(tu) figures
(ell/ella/vosté) figura
(nosaltres) figurem
(vosaltres) figureu
(ells/elles/vostés) figuren

Perfet
(jo) he figurat
(tu) has figurat
(ell/ella/vosté) ha figurat
(nosaltres) hem figurat
(vosaltres) heu figurat
(ells/elles/vostés) han figurat

Passat simple
(jo) figurí
(tu) figurares
(ell/ella/vosté) figurà
(nosaltres) figuràrem
(vosaltres) figuràreu
(ells/elles/vostés) figuraren

Passat perifràstic
(jo) vaig figurar
(tu) vas (o vares) figurar
(ell/ella/vosté) va figurar
(nosaltres) vam (o vàrem) figurar
(vosaltres) vau (o vàreu) figurar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) figurar

Imperfet
(jo) figurava
(tu) figuraves
(ell/ella/vosté) figurava
(nosaltres) figuràvem
(vosaltres) figuràveu
(ells/elles/vostés) figuraven

Plusquamperfet
(jo) havia figurat
(tu) havies figurat
(ell/ella/vosté) havia figurat
(nosaltres) havíem figurat
(vosaltres) havíeu figurat
(ells/elles/vostés) havien figurat

Passat anterior
(jo) haguí figurat
(tu) hagueres figurat
(ell/ella/vosté) hagué figurat
(nosaltres) haguérem figurat
(vosaltres) haguéreu figurat
(ells/elles/vostés) hagueren figurat

Futur
(jo) figuraré
(tu) figuraràs
(ell/ella/vosté) figurarà
(nosaltres) figurarem
(vosaltres) figurareu
(ells/elles/vostés) figuraran

Futur perfet
(jo) hauré figurat
(tu) hauràs figurat
(ell/ella/vosté) haurà figurat
(nosaltres) haurem figurat
(vosaltres) haureu figurat
(ells/elles/vostés) hauran figurat

Condicional
(jo) figuraria
(tu) figuraries
(ell/ella/vosté) figuraria
(nosaltres) figuraríem
(vosaltres) figuraríeu
(ells/elles/vostés) figurarien

Condicional perfet
(jo) hauria figurat
(tu) hauries figurat
(ell/ella/vosté) hauria figurat
(nosaltres) hauríem figurat
(vosaltres) hauríeu figurat
(ells/elles/vostés) haurien figurat

SUBJUNTIU
Present
(jo) figure
(tu) figures
(ell/ella/vosté) figure
(nosaltres) figurem
(vosaltres) figureu
(ells/elles/vostés) figuren

Perfet
(jo) haja figurat
(tu) hages figurat
(ell/ella/vosté) haja figurat
(nosaltres) hàgem figurat
(vosaltres) hàgeu figurat
(ells/elles/vostés) hagen figurat

Imperfet
(jo) figurara
(tu) figurares
(ell/ella/vosté) figurara
(nosaltres) figuràrem
(vosaltres) figuràreu
(ells/elles/vostés) figuraren

Plusquamperfet
(jo) haguera figurat
(tu) hagueres figurat
(ell/ella/vosté) haguera figurat
(nosaltres) haguérem figurat
(vosaltres) haguéreu figurat
(ells/elles/vostés) hagueren figurat

IMPERATIU
Present

figura (tu)
figure (ell/ella/vosté)
figurem (nosaltres)
figureu (vosaltres)
figuren (ells/elles/vostés)

Tercera persona singular Presente Indicativo del verb figurar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
figurar






Participio
figurado
figurada
figurados
figuradas



Gerundio
figurando






INDICATIVO
Presente
(yo) figuro
(tu) figuras
(el/ella/Ud.) figura
(nosotros) figuramos
(vosotros) figuráis
(ellos/ellas/Uds.) figuran

Pretérito perfecto simple
(yo) figuré
(tu) figuraste
(el/ella/Ud.) figuró
(nosotros) figuramos
(vosotros) figurasteis
(ellos/ellas/Uds.) figuraron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he figurado
(tu) has figurado
(el/ella/Ud.) ha figurado
(nosotros) hemos figurado
(vosotros) habéis figurado
(ellos/ellas/Uds.) han figurado

Pretérito imperfecto
(yo) figuraba
(tu) figurabas
(el/ella/Ud.) figuraba
(nosotros) figurábamos
(vosotros) figurabais
(ellos/ellas/Uds.) figuraban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había figurado
(tu) habías figurado
(el/ella/Ud.) había figurado
(nosotros) habíamos figurado
(vosotros) habíais figurado
(ellos/ellas/Uds.) habían figurado

Pretérito anterior
(yo) hube figurado
(tu) hubiste figurado
(el/ella/Ud.) hubo figurado
(nosotros) hubimos figurado
(vosotros) hubisteis figurado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron figurado

Futuro simple
(yo) figuraré
(tu) figurarás
(el/ella/Ud.) figurará
(nosotros) figuraremos
(vosotros) figuraréis
(ellos/ellas/Uds.) figurarán

Futuro compuesto
(yo) habré figurado
(tu) habrás figurado
(el/ella/Ud.) habrá figurado
(nosotros) habremos figurado
(vosotros) habréis figurado
(ellos/ellas/Uds.) habrán figurado

Condicional simple
(yo) figuraría
(tu) figurarías
(el/ella/Ud.) figuraría
(nosotros) figuraríamos
(vosotros) figuraríais
(ellos/ellas/Uds.) figurarían

Condicional compuesto
(yo) habría figurado
(tu) habrías figurado
(el/ella/Ud.) habría figurado
(nosotros) habríamos figurado
(vosotros) habríais figurado
(ellos/ellas/Uds.) habrían figurado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) figure
(tu) figures
(el/ella/Ud.) figure
(nosotros) figuremos
(vosotros) figuréis
(ellos/ellas/Uds.) figuren

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya figurado
(tu) hayas figurado
(el/ella/Ud.) haya figurado
(nosotros) hayamos figurado
(vosotros) hayáis figurado
(ellos/ellas/Uds.) hayan figurado

Pretérito imperfecto I
(yo) figurara
(tu) figuraras
(el/ella/Ud.) figurara
(nosotros) figuráramos
(vosotros) figurarais
(ellos/ellas/Uds.) figuraran

Pretérito imperfecto II
(yo) figurase
(tu) figurases
(el/ella/Ud.) figurase
(nosotros) figurásemos
(vosotros) figuraseis
(ellos/ellas/Uds.) figurasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera figurado
(tu) hubieras figurado
(el/ella/Ud.) hubiera figurado
(nosotros) hubiéramos figurado
(vosotros) hubierais figurado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran figurado

Futuro simple
(yo) figurare
(tu) figurares
(el/ella/Ud.) figurare
(nosotros) figuráremos
(vosotros) figurareis
(ellos/ellas/Uds.) figuraren

Futuro compuesto
(yo) hubiere figurado
(tu) hubieres figurado
(el/ella/Ud.) hubiere figurado
(nosotros) hubiéremos figurado
(vosotros) hubiereis figurado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren figurado

IMPERATIVO
Presente


figure (el/ella/Ud.)
figuremos (nosotros)
figurad (vosotros)
figuren (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar