figura
1.
a.
f.
Forma o aspecte extern d'un cos.
En la mitologia clàssica es representaven personatges amb mescla de figures humanes i animals.
b.
f.
[
fig.
]
Un dimoni en figura d'àngel.
2.
a.
f.
Representació d'una forma, especialment la humana, a través del dibuix, la pintura o l'escultura.
b.
f. GRÀF.
Dibuix que il·lustra el text d'un llibre.
3.
a.
f.
Expressió d'idees abstractes o immaterials per mitjà de paraules que suggerixen imatges del món físic.
b.
f.
Forma tangible amb què s'expressa d'una manera convencional una cosa intangible.
c.
figura etimològica
LING.
Procediment sintàctic pel qual un verb regix un nom que té la mateixa arrel o un significat anàleg.
4.
f.
Persona considerada com una personalitat.
És una figura del futbol.
5.
f. DANSA
Conjunt d'evolucions que formen una part d'una dansa.
6.
f. GEOM.
Conjunt de punts, de línies i de superfícies utilitzats per a representar cossos o bé per a il·lustrar un teorema o un problema.
7.
f. LÒG.
Cada un dels modes o formes que pot prendre un sil·logisme segons les posicions que el terme mitjà hi ocupe.
8.
a.
f. HERÀLD.
Classe de càrrega o objecte heràldic representat en un escut d'armes.
b.
mitja figura
HERÀLD.
Figura en situació d'ixent o naixent.