ferro
1.
a.
m. QUÍM./METAL·L.
Element químic metàl·lic, blanc grisenc, dúctil, pertanyent al grup VIII de la taula periòdica, de nombre atòmic 26 i de pes atòmic 55,847.
Una barra de ferro.
b.
ferro colat
QUÍM./METAL·L.
Aliatge de ferro que conté més d'un 2% de carboni i que s'utilitza per a fabricar objectes emmotlats.
c.
ferro dolç
QUÍM./METAL·L.
Ferro verge.
d.
ferro verge
QUÍM./METAL·L.
Acer mal·leable que conté una proporció molt baixa de carboni.
2.
a.
m.
Tros de ferro.
Obriré la porta amb este ferro.
b.
m.
[
esp.
]
Peça de ferro que forma part d'una arma, d'un objecte, d'una màquina, etc.
El ferro del pic. Els ferros de la reixa.
3.
a.
m.
Arma de tall.
b.
m.
Punta metàl·lica de certes armes.
c.
m.
Fulla de l'espasa, de la daga, etc.
4.
m. pl.
Trespeus 1.
5.
m.
Nom genèric de diferents ferramentes o instruments utilitzats en diversos oficis.
6.
m. pl. MED.
Fòrceps.
Traure un infant amb els ferros.
7.
de ferro
Tenaç, molt resistent, dur, inflexible.
Tindre cames de ferro. Una voluntat de ferro.
8.
edat del ferro
PREHIST.
Segons la divisió tradicional de la prehistòria, la tercera i última de les tres edats dels metalls, després de la del coure i de la del bronze.
9.
ferro vell
Ferros de rebuig, ferralla.
10.
ferros de cuinar
Trespeus per a tindre les olles al foc.
11.
herba del ferro
BOT.
Hipocrepis.
12.
picar en ferro gelat
(o
ferro fred
)
Expressió usada per a indicar que algú s'esforça inútilment.
Intentar que et faça cas és picar en ferro gelat.
13.
tocar ferro
ESOT.
Previndre's contra la mala sort.