fava (Diccionari)

fava
1. a. f. ALIM. Llavor i fruit de la favera.
b. f. BOT./AGR. Favera.
c. fava de Calabar BOT./FARM. Planta herbàcia de la família de les fabàcies (Physostigma venenosum), de fulles trifoliades, flors purpúries en raïms axil·lars i llegums de dos o tres llavors molt verinoses.
d. traure faves d'olla Experimentar una gran millora, reviscolar-se, refer-se, d'una malaltia, d'una mala situació, d'un estat precari, etc.
2. f. Calbot.
3. f. [ vulg. ] Penis.
4. a. f. HIST. Cada una de les peces redonenques que servien per a traure a sort a algú en una votació.
b. ser faves comptades Ser una cosa molt segura, no poder fallar, no tindre rèplica.
5. f. Clap o taca de color de la ploma o pell d'un animal.
6. f. PAT. Lesió elemental primària de la pell caracteritzada per una elevació dèrmica, aplanada, rogenca, pruriginosa i de vores redones.
7. adj. Fleuma 2.
8. adj. i m. i f. D'escassa intel·ligència. No sigues fava. Este xiquet és una miqueta fava.
9. no pintar fava No tindre res a vore, no pintar-hi res. Tu, ací, no pintes fava: val més que te'n vages.
10. no poder dir ni fava Estar extremament abatut, descoratjat, no poder ni parlar de tan fatigat.
11. traure les favetes de l'olla (a un mateix o a un altre) Resoldre els problemes. Està acostumat que el seu germà li traga les favetes de l'olla.

fava (Traducció Valencià-Castellà)

fava adj. i m. i f. 1. bobo -ba, roncha ( m. ), haba ( f. ), habón ( m. ), picha ( f. ), mastuerzo -da ( m. i f. ), panarra ( f. ), papanatas, sansirolé ( m. ), tilingo ( m. ), tontuelo ( adj. ), zamacuco ( m. ), bambarria ( f. ), bobatel ( m. ), cantimpla ( f. ), chirote ( m. ), inocentón ( f. ), alcornoque, tontaina, alelado, lelo, tonto, tordo.
2. fava de Calabar haba de Calabar.
3. no pintar fava
4. no poder dir ni fava no poder con su alma, tener los huesos molidos.
5. ser faves comptades ser habas contadas.
6. traure faves d'olla levantar cabeza, recobrar fuerzas, salir a flote.
7. traure les favetes de l'olla

Et pot interessar