fartar
1.
a.
v. tr.
Satisfer la fam o la set (d'algú) més que plenament, excessivament.
Li han donat llepolies fins a fartar-lo i ara no té ganes de dinar.
b.
v. pron.
No menges tant que et fartaràs.
2.
v. tr.
[
fig.
]
Causar tedi, enfastidir.
Sentir sempre les mateixes coses farta qualsevol.
3.
v. pron.
Fer alguna cosa amb excés, fins a cansar-se'n.
Fartar-se de cantar, de ballar.
4.
a.
v. tr.
Fer prendre (d'una cosa) fins a la sacietat.
Fartar d'arròs, d'aigua.
b.
v. pron.
Em vaig fartar de vi.
c.
v. tr.
[
p. ext.
]
Fartar algú de colps, de bastonades.