facultat
1.
a.
f.
Capacitat, aptitud natural per a alguna cosa.
La facultat de pensar. Este cantant té moltes facultats.
b.
f.
Poder, dret o autorització per a fer alguna cosa.
El president té facultat per a convocar eleccions.
c.
f. pl.
Conjunt de condicions físiques i psíquiques d'un individu requerides per a fer alguna cosa.
Un atleta en plenitud de facultats.
d.
en plenes facultats
En bon estat general de salut.
Ha fet el testament en plenes facultats mentals.
e.
facultat estimativa
FILOS.
Facultat de judicar el valor de les coses.
f.
facultat imaginativa
PSIC.
Facultat d'imaginar, imaginació.
2.
a.
f. ENSENY.
En una universitat, cada una de les seccions que corresponen a les diferents branques del coneixement.
S'ha matriculat en la Facultat de Medicina.
b.
f. ENSENY.
Conjunt de doctors i altres professors i d'alumnes que integren una facultat.
c.
f. ENSENY.
Edifici d'una facultat.