expedient (Diccionari)

expedient
1. adj. Convenient, oportú.
2. m. Recurs, mitjà d'eixir-se d'una dificultat, de salvar un inconvenient, etc.
3. a. m. DRET Negoci que se seguix als tribunals sense juí contradictori, a sol·licitud d'un interessat o d'ofici.
b. m. DRET Despatx, curs, en assumptes, en causes.
c. m. DRET Conjunt dels papers corresponents a un assumpte o negoci.
d. m. DRET Conjunt d'actuacions encaminades a resoldre algun dubte o assumpte o a justificar una decisió.
e. cobrir l'expedient Eixir del compromís.
f. formar expedient (a algú) DRET Sotmetre un funcionari o un empleat a les actuacions necessàries per a jutjar la seua manera de procedir.
g. instruir un expedient DRET Practicar les diligències i reunir els documents necessaris per a preparar la decisió d'un assumpte.

expedient (Traducció Valencià-Castellà)

expedient adj. i m. 1. expediente.
2. cobrir l'expedient cubrir (uno) el expediente.
3. formar expedient formar expediente.
4. instruir un expedient instruir un expediente.

Et pot interessar