esvarar
1.
a.
v. intr.
Lliscar, esmunyir-se.
Li ha esvarat el got de les mans.
b.
v. intr.
[
esp.
]
Lliscar i perdre l'equilibri en passar, caminar, córrer, etc., sobre una superfície llisa, mullada, greixosa, etc.
Una pell de plàtan l'ha fet esvarar. No inclines la cadira, que t'esvararà.
c.
v. pron.
No passes per ací que t'esvararàs.
2.
v. intr.
Ser una superfície molt llisa, mullada, etc., talment que fa lliscar les coses que hi ha damunt.
Aneu amb compte, que el terra esvara.
3.
v. intr.
[
fig.
]
Passar ineficaçment.
Tot li esvara, no s'impressiona per res.
4.
v. intr.
[
fig.
]
Caure en una falta moral.
Fins un sant pot esvarar.