estandard (Diccionari)

estandard
1. a. m. HERÀLD. Bandera, penó o guió del cap de l'Estat.
b. m. HERÀLD. Ensenya quadrada dels cossos muntats amb les seues armes brodades.
c. m. HERÀLD. Ensenya de les corporacions religioses en què el drap penja d'una vareta horitzontal que, així mateix, penja de l'extrem d'una altra de vertical formant-hi creu.
2. m. BOT. Pètal superior de la corol·la papilionàcia.

estàndard (Diccionari)

estàndard
1. a. m. Tipus, model, norma. Estes peces no s'ajusten als estàndards internacionals.
b. m. Nivell, grau qualitatiu, mitjana qualitativa. Estàndard de vida.
c. m. LING. Forma supradialectal d'una llengua, establida en funció de les necessitats d'intercomunicació general (mitjans de comunicació social, etc.) dels seus parlants.
2. a. adj. inv. Que s'ajusta a un tipus, model, norma, determinat. Document estàndard.
b. adj. inv. Que té unes característiques mitjanes que servixen de referència. Productes estàndard.
c. adj. inv. [ fig. ] Sense originalitat. Una bellesa estàndard.

estàndard (Traducció Valencià-Castellà)

estàndard m. estándar, standard.

Et pot interessar