estrafer (Diccionari)

estrafer
1. a. v. tr. Imitar, més o menys bé, un altre o alguna cosa d'un altre. Estrafà molt bé el caminar del seu germà.
b. v. tr. [ p. ext. ] Sap estrafer el cant del rossinyol.
2. a. v. tr. Canviar alguna cosa d'un mateix a fi de no ser reconegut, de paréixer una altra persona, etc. Perquè no et coneguen, cal que estrafaces la veu.
b. v. tr. Canviar una cosa, intentar desfigurar-la, perquè parega que és una altra.

estrafer (Traducció Valencià-Castellà)

estrafer v. tr. remedar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb estrafer (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
estrafer






Participi
estrafet
estrafeta
estrafets
estrafetes



Gerundi
estrafent






INDICATIU
Present
(jo) estrafaig
(tu) estrafàs
(ell/ella/vosté) estrafà
(nosaltres) estrafem
(vosaltres) estrafeu
(ells/elles/vostés) estrafan

Perfet
(jo) he estrafet
(tu) has estrafet
(ell/ella/vosté) ha estrafet
(nosaltres) hem estrafet
(vosaltres) heu estrafet
(ells/elles/vostés) han estrafet

Passat simple
(jo) estrafiu
(tu) estraferes
(ell/ella/vosté) estraféu
(nosaltres) estraférem
(vosaltres) estraféreu
(ells/elles/vostés) estraferen

Passat perifràstic
(jo) vaig estrafer
(tu) vas (o vares) estrafer
(ell/ella/vosté) va estrafer
(nosaltres) vam (o vàrem) estrafer
(vosaltres) vau (o vàreu) estrafer
(ells/elles/vostés) van (o vàren) estrafer

Imperfet
(jo) estrafeia
(tu) estrafeies
(ell/ella/vosté) estrafeia
(nosaltres) estraféiem (o estrafèiem)
(vosaltres) estraféieu (o estrafèieu)
(ells/elles/vostés) estrafeien

Plusquamperfet
(jo) havia estrafet
(tu) havies estrafet
(ell/ella/vosté) havia estrafet
(nosaltres) havíem estrafet
(vosaltres) havíeu estrafet
(ells/elles/vostés) havien estrafet

Passat anterior
(jo) haguí estrafet
(tu) hagueres estrafet
(ell/ella/vosté) hagué estrafet
(nosaltres) haguérem estrafet
(vosaltres) haguéreu estrafet
(ells/elles/vostés) hagueren estrafet

Futur
(jo) estrafaré
(tu) estrafaràs
(ell/ella/vosté) estrafarà
(nosaltres) estrafarem
(vosaltres) estrafareu
(ells/elles/vostés) estrafaran

Futur perfet
(jo) hauré estrafet
(tu) hauràs estrafet
(ell/ella/vosté) haurà estrafet
(nosaltres) haurem estrafet
(vosaltres) haureu estrafet
(ells/elles/vostés) hauran estrafet

Condicional
(jo) estrafaria
(tu) estrafaries
(ell/ella/vosté) estrafaria
(nosaltres) estrafaríem
(vosaltres) estrafaríeu
(ells/elles/vostés) estrafarien

Condicional perfet
(jo) hauria estrafet
(tu) hauries estrafet
(ell/ella/vosté) hauria estrafet
(nosaltres) hauríem estrafet
(vosaltres) hauríeu estrafet
(ells/elles/vostés) haurien estrafet

SUBJUNTIU
Present
(jo) estrafaça
(tu) estrafaces
(ell/ella/vosté) estrafaça
(nosaltres) estrafem
(vosaltres) estrafeu
(ells/elles/vostés) estrafacen

Perfet
(jo) haja estrafet
(tu) hages estrafet
(ell/ella/vosté) haja estrafet
(nosaltres) hàgem estrafet
(vosaltres) hàgeu estrafet
(ells/elles/vostés) hagen estrafet

Imperfet
(jo) estrafera
(tu) estraferes
(ell/ella/vosté) estrafera
(nosaltres) estraférem
(vosaltres) estraféreu
(ells/elles/vostés) estraferen

Plusquamperfet
(jo) haguera estrafet
(tu) hagueres estrafet
(ell/ella/vosté) haguera estrafet
(nosaltres) haguérem estrafet
(vosaltres) haguéreu estrafet
(ells/elles/vostés) hagueren estrafet

IMPERATIU
Present

estrafés (tu)
estrafaça (ell/ella/vosté)
estrafem (nosaltres)
estrafeu (vosaltres)
estrafacen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar