estoïcisme
1.
m. FILOS.
Escola filosòfica grecoromana, que tenia com a ideal l'exercici de la virtut, que s'aconseguix per mitjà de l'acceptació del destí i la lluita contra les passions.
2.
m.
[
p. ext.
]
Impassibilitat, indiferència, davant del plaer o el sofriment, capacitat de suportar el dolor amb fermesa, de no afectar-se per les passions.