estar
1.
a.
v. intr.
Residir en un lloc, habitar una casa.
Sóc d'Ibi, però ara estic a Benifaió. Pere fa un temps que no està amb la família a Benicarló: està en un pis d'estudiants a València.
b.
v. pron.
És de Xàtiva, però ja fa temps que s'està a Burjassot.
c.
a tot estar
Vivint i menjant en un lloc.
Ens hi quedarem deu dies a tot estar. Hostes a tot estar.
d.
fer de bon
(o
de mal
)
estar
(un lloc)
Estar-s'hi bé (o malament).
Este pis fa de mal estar.
2.
v. intr.
Tindre habitualment, professionalment, la faena en un lloc.
Està d'aprenent en un taller mecànic. La senyora Julià està en este despatx, però ara ha eixit i no hi és.
3.
v. intr.
Mantindre's alçada, dreta, una cosa o moble o immoble.
Si no haguéreu vingut a salvar-me, el meu cap ara no estaria sobre els meus muscles.
4.
a.
v. intr.
Quedar-se, durant una quantitat de temps en un lloc, no moure-se'n, algú o alguna cosa amb capacitat de moviment, especialment quan un complement referit al temps figura en el context o hi està expressada d'alguna manera la duració.
Tota aquella vesprada estiguérem a casa. Hi estareu dos hores i tornareu. Estigues en la plaça fins que jo torne i et relleve. No hi estaré massa, prompte tornaré. Tant hi estaràs que te'n trauran. Roba d'estar per casa. Vaig estar un mes fora del meu país.
b.
v. pron.
El remolí de l'aigua era tan fort que el nadador no s'hi pogué estar.
c.
v. intr.
Romandre col·locada, deixada, posada, instal·lada, per l'acció d'algú, alguna cosa en un lloc durant una quantitat de temps expressada en el context o amb una finalitat explícita.
Les bresquilles que he collit, que estiguen dos o tres dies al sol, perquè maduren ben bé. Tinc el calaix endreçat: torna-hi a deixar les coses tal com estaven.
5.
a.
v. cop.
Algú, o en general allò que és animat, romandre en un estat, en una posició, especialment quan el temps que s'hi manté figura en el context.
Tota aquella nit estigué irat. Molts dies estigueren preocupats. Abans les dones estaven tancades la major part del dia a casa. Va estar amagat fins que l'altre se'n va anar. Hi ha poc d'espai i hi estarem estrets. Asseguem-nos davall d'estos pins i estarem més frescs. No li puc cordar la camisa, perquè no està quiet. Està ennuvolat.
b.
v. cop.
Romandre o ser mantinguda, alguna cosa, en un estat o condició per l'acció continuada o reiterada d'algú o d'alguna altra cosa, especialment durant una quantitat de temps expressada en el context o per una causa generalment explícita.
En aquell lloc l'aigua del riu està embassada perquè hi ha una resclosa. Les finestres van estar obertes molt de temps perquè l'habitació s'airejara. No ho toques més, que ja està bé com està. La botiga de queviures estarà tancada tot el mes.
c.
v. cop.
Trobar-se en la situació expressada per un predicatiu, alguna cosa que seguix una evolució.
El meu pleit està en un punt mort. Les accions estan a 240.
6.
a.
v. intr. abs.
Parar de fer alguna cosa, cessar circumstancialment de moure's, de treballar, etc.
Estigues, xiquet: no et mogues, que em mareges. Per mi no estigueu.
b.
v. intr. abs.
Haver acabat, estar a punt o llest.
Anem-nos-en, que ja estic.
7.
v. intr.
Tardar, invertir un cert temps a fer una cosa.
Estarem quatre dies a fer-ho.
8.
estar de
Estimar, apreciar, admirar.
Està molt de sa mare.
9.
estar en
Fundar-se en, sustentar-se en, consistir en tal altra cosa.
Tot està en això: que ell no ho endevine. La solució està a fer-ho bé. L'inconvenient és que tens moltes despeses.
10.
estar per
(algú o alguna cosa)
Prestar-li atenció.
11.
estar per
[seguit d'un infinitiu]
Una cosa que s'ha deixat de fer, ser imminent que ocórrega, tindre el propòsit de fer-la.
La carn encara està per coure. El tren està per arribar. Estic per dir-li-ho.
12.
estar-se de
Abstindre's, privar-se, retindre's.
El metge m'ha ordenat que m'estiga de menjar porc. No m'estic de dir-ho.
13.
ja està!
Expressió que indica l'acabament d'una acció.
14.
ja està!
Expressió que subratlla un fet que ja pressentíem.
15.
no estar per romanços
(
històries
,
comèdies
, etc.)
No voler fer cas.