esplendor
1.
a.
f.
Esclat magnífic de claror.
El sol estava en la seua més gran esplendor.
b.
f.
Magnificència, qualitat d'allò que impressiona per la seua bellesa, la seua riquesa, etc.
L'esplendor de la festa.
2.
f.
Apogeu, situació d'allò que ha assolit un grau molt alt de desenrotllament, de perfecció, de riquesa, etc.
El nostre poeta estava en la seua màxima esplendor.