esperit (Diccionari)

esperit
1. a. m. Hàlit. L'esperit de Déu alenava sobre les aigües.
b. m. LING. En grec, signe gràfic que indica si hi ha aspiració o no.
c. exhalar l'esperit Morir.
2. a. m. FILOS./REL. Principi actiu que s'establix com a intrínsecament, encara que no sempre absolutament, independent de la matèria i fins i tot, sovint, com si s'hi contraposara.
b. avivar (o despertar , o obrir , etc.) els esperits Infondre nova força vital.
c. perdre els esperits Desmaiar-se, perdre la força vital.
d. regirar els esperits Provocar repugnància. Això que han fet em regira els esperits.
3. a. m. Substància o ser incorpori, immaterial.
b. m. [ esp. ] ESOT. En l'espiritsme, l'ànima d'un mort, que, deslliurada del cos, queda unida amb el periesperit, element intermediari entre el món material i l'immaterial.
c. com un mal esperit Fora mida.
d. com un mal esperit Veloçment.
e. en esperit Espiritualment, sense participació corporal. Fou arrabassat en esperit. Seré amb vosaltres en esperit.
f. esperit angèlic (o celestial ) Àngel.
g. esperit infernal (o maligne ) Diable.
h. Esperit Sant REL. Tercera persona de la Trinitat.
4. m. Ànima racional, pensant. L'esperit humà. Un esperit profund.
5. a. m. Ànim, principi intern de les resolucions de l'home. Tindre esperit per a fer una cosa. Un esperit abatut, tímid, audaç, arrauxat. Pobre d'esperit.
b. sense esperit Irresolut.
c. sense esperit Sense contingut.
6. a. m. Impuls dominant segons el qual obra l'home. Esperit de rebel·lió, d'intransigència, d'indisciplina, de contradicció, de sacrifici.
b. m. Pensament, conjunt d'idees, de sentiments, dominant en la manera d'obrar, en una obra. L'esperit de l'església, d'una llei.
c. m. Direcció general seguida per la intel·ligència en alguna cosa. Copsar l'esperit de l'autor.
d. m. Enginy, agudesa d'enteniment. Una frase plena d'esperit.
e. esperit de contradicció Sistemàticament disconforme.
f. esperit de cos Manera de pensar comuna als membres d'una corporació.
7. a. m. QUÍM. Substàncies volàtils, obtingudes per destil·lació.
b. esperit de fusta (o de llenya ) QUÍM. Alcohol metílic.
c. esperit de nitre QUÍM. Àcid nítric.
d. esperit de sal QUÍM. Àcid clorhídric.
e. esperit de vi QUÍM. Alcohol etílic.
8. m. RELL. Oscil·lador o balancí rudimentari dels rellotges primitius, associat a un escapament de paletes.

esperit (Traducció Valencià-Castellà)

esperit m. 1. espíritu.
2. avivar (o despertar , o obrir, etc. ) hacer volver en sí.
3. com un mal esperit como un rayo.
4. en esperit en espíritu.
5. esperit angèlic (o celestial ) espíritu angélico (celestial).
6. esperit de contradicció espíritu de contradicción, espíritu de contradicción.
7. esperit de cos espíritu de cuerpo.
8. esperit de fusta (o de llenya ) alcohol metílico.
9. esperit de nitre
10. esperit de sal espíritu de sal.
11. esperit de vi espíritu de vino.
12. esperit infernal (o maligne ) espíritu maligno.
13. Esperit Sant Espíritu Santo.
14. exhalar l'esperit exhalar el espíritu.
15. perdre els esperits perder el sentido.
16. regirar els esperits revolver el estómago.
17. sense esperit sin espíritu.

Et pot interessar