esperar
1.
a.
v. tr.
Creure que serà realitat (alguna cosa bona, convenient, etc., o, més rarament, roïna, inconvenient, etc.); tindre confiança d'aconseguir (alguna cosa).
Encara espera que se salvarà. Ja esperava que em castigaria, però no amb tanta severitat. Espera una recompensa. No esperes res del Vicent.
b.
v. pron.
Ha ocorregut quan ningú no s'ho esperava. El xiquet s'espera qui sap què.
c.
v. tr.
Desitjar que siga realitat (alguna cosa).
Esperava tant que vingueres! Espere que hi reeixiràs. Espere que t'haja anat tot molt bé!
d.
v. intr.
Confiar en l'ajuda d'algú.
Ell no espera sinó en mi. Esperar en Déu. Esperar en la providència de Déu.
e.
espera't!
Expressió d'inconformitat o incredulitat.
f.
fer-se esperar
Tardar.
g.
ser d'esperar
Poder prevore.
2.
a.
v. tr.
Quedar en un lloc, diferir una acció, fins a l'arribada (d'algú o d'alguna cosa).
T'esperaré en el bar del cantó. Ja fa mitja hora que espere l'autobús. No ho faces tot sol: espera que arriben els altres. No et menges l'escudella encara: espera que es refrede.
b.
v. tr. abs.
Ens han respost: 'ja va', i encara esperem. Si espere més, arribaré massa tard a casa.
c.
v. pron.
Espereu-vos ací. Espera't un moment que ja vinc.
d.
v. tr.
[
fig.
]
En casa ens esperava una sorpresa. El dinar ens espera.
e.
v. intr.
En arribar a la faena li espera una muntanya de faena.
f.
esperar amb candeletes
Esperar impacientment.
g.
esperar l'avinentesa
Esperar l'ocasió propícia.
h.
esperar un fill
(
una criatura
,
un xiquet,
etc.)
Estar embarassada.