esperançar (Diccionari)

esperançar
1. v. tr. Donar esperances. Això l'ha esperançat. Esperançar un pretendent.
2. a. v. tr. Tindre l'esperança (d'alguna cosa), esperar. Això no era d'esperançar.
b. v. pron. S'havia esperançat massa.

esperançar (Traducció Valencià-Castellà)

esperançar v. tr. esperanzar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb esperançar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
esperançar






Participi
esperançat
esperançada
esperançats
esperançades



Gerundi
esperançant






INDICATIU
Present
(jo) esperance
(tu) esperances
(ell/ella/vosté) esperança
(nosaltres) esperancem
(vosaltres) esperanceu
(ells/elles/vostés) esperancen

Perfet
(jo) he esperançat
(tu) has esperançat
(ell/ella/vosté) ha esperançat
(nosaltres) hem esperançat
(vosaltres) heu esperançat
(ells/elles/vostés) han esperançat

Passat simple
(jo) esperancí
(tu) esperançares
(ell/ella/vosté) esperançà
(nosaltres) esperançàrem
(vosaltres) esperançàreu
(ells/elles/vostés) esperançaren

Passat perifràstic
(jo) vaig esperançar
(tu) vas (o vares) esperançar
(ell/ella/vosté) va esperançar
(nosaltres) vam (o vàrem) esperançar
(vosaltres) vau (o vàreu) esperançar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) esperançar

Imperfet
(jo) esperançava
(tu) esperançaves
(ell/ella/vosté) esperançava
(nosaltres) esperançàvem
(vosaltres) esperançàveu
(ells/elles/vostés) esperançaven

Plusquamperfet
(jo) havia esperançat
(tu) havies esperançat
(ell/ella/vosté) havia esperançat
(nosaltres) havíem esperançat
(vosaltres) havíeu esperançat
(ells/elles/vostés) havien esperançat

Passat anterior
(jo) haguí esperançat
(tu) hagueres esperançat
(ell/ella/vosté) hagué esperançat
(nosaltres) haguérem esperançat
(vosaltres) haguéreu esperançat
(ells/elles/vostés) hagueren esperançat

Futur
(jo) esperançaré
(tu) esperançaràs
(ell/ella/vosté) esperançarà
(nosaltres) esperançarem
(vosaltres) esperançaren
(ells/elles/vostés) esperançaran

Futur perfet
(jo) hauré esperançat
(tu) hauràs esperançat
(ell/ella/vosté) haurà esperançat
(nosaltres) haurem esperançat
(vosaltres) haureu esperançat
(ells/elles/vostés) hauran esperançat

Condicional
(jo) esperançaria
(tu) esperançaries
(ell/ella/vosté) esperançaria
(nosaltres) esperançaríem
(vosaltres) esperançaríeu
(ells/elles/vostés) esperançarien

Condicional perfet
(jo) hauria esperançat
(tu) hauries esperançat
(ell/ella/vosté) hauria esperançat
(nosaltres) hauríem esperançat
(vosaltres) hauríeu esperançat
(ells/elles/vostés) haurien esperançat

SUBJUNTIU
Present
(jo) esperance
(tu) esperances
(ell/ella/vosté) esperance
(nosaltres) esperancem
(vosaltres) esperanceu
(ells/elles/vostés) esperancen

Perfet
(jo) haja esperançat
(tu) hages esperançat
(ell/ella/vosté) haja esperançat
(nosaltres) hàgem esperançat
(vosaltres) hàgeu esperançat
(ells/elles/vostés) hagen esperançat

Imperfet
(jo) esperançara
(tu) esperançares
(ell/ella/vosté) esperançara
(nosaltres) esperançàrem
(vosaltres) esperançàreu
(ells/elles/vostés) esperançaren

Plusquamperfet
(jo) haguera esperançat
(tu) hagueres esperançat
(ell/ella/vosté) haguera esperançat
(nosaltres) haguérem esperançat
(vosaltres) haguéreu esperançat
(ells/elles/vostés) hagueren esperançat

IMPERATIU
Present

esperança (tu)
esperance (ell/ella/vosté)
esperancem (nosaltres)
esperanceu (vosaltres)
esperancen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar